Llengua

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de gener de 2021

El papa Joan XXIII va anunciar l’any 1959 el Concili Vaticà II (1962-1965) per a una posada al dia de l’Església Catòlica. Un dels temes importants fou la renovació de la Missa, que entre tots els serveis religiosos, es faria en la Llengua pròpia dels feligresos

Saber el nombre de serveis religiosos fets amb la Llengua d’aragonesos, balears, catalans i valencians és un índex molt fiable per determinar l’ús de la nostra Llengua pròpia en la vida de les parròquies catòliques de la Catalanofonia

La dictadura franquista va deixar el català reduït a l’àmbit familiar (1939-1975), però l’Església Catòlica va seguir les indicacions lingüístiques del Concili Vaticà II.

Discrepo totalment de la denominació Països Catalans perquè és tendenciosa i falsa d’unes comunitats que no poden dir-se països stricto senso i molt menys catalans. Una expressió molt més aproximada seria la de Catalanofonia

La nostra llengua habitual té un abast d’uns 2,7 milions de persones a Catalunya, d’uns 1,3 milions de persones a València, i d’uns 0,4 milions a Balears. El total és d’uns 4,5 milions. L’entenen més de 10 milons de persones

El règim franquista al no veure minvar els anhels per la nostra Llengua va iniciar uns atacs erms de profunditat. Feia córrer que la nostra Llengua era un dialecte, però de què ? En efecte del llatí tal com ho és el castellà. Hi ha encara una provocació encara actual: la nostra Llengua seria la que utilitzen només els pastors de cabres…

El que no es pot fer mai: forçar ningú parlar en la nostra Llengua. Això té efectes retroactius molt més enllà del que es pugui arribar a pensar. La incorporació de nous parlants només es pot fer des de la seducció… tot altra cosa és suicida