Navega per l'autor

Josep Juanbaró

Cooperació

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 d’abril de 2021

El nostre país no té massa recursos naturals, però ho supleix amb l’esforç de totes les persones. Sempre cal optimitzar la feina de les instal·lacions pròpies dels processos de transformació i producció mitjançant totes les aportacions de totes les persones

Col·legis professionals assessoraran Patronals i Sindicats.

Universitats i centres de recerca col·laboraran amb empreses o similars

 

 

Mercat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 d’abril de 2021

El temps de dedicació òptim per a aconseguir un títol d’ensenyament superior universitari o no universitari depèn de cada persona i de cada carrera. Aquest llarg període de temps facilita traçar l’estratègia per consolidar les opcions en el mercat laboral

El que queda clar és que cada dia el mercat del treball exigeix més i diferentment

Fa anys que els acomiadaments jugaven amb l’edat de jubilicació dels empleats. Ara, fa relativament poc, empreses o similars es desfan d’empleats de 50 anys o més. Això vol dir que cal seguir el mercat de treball per fer el salt quan convingui. És necessaria la formació contínua al llarg de la vida laboral

Les persones que treballin més de 1.800 hores anuals és bo que es facin fer periòdicament una revisió mèdica completa per al seu control. Els anys passen de pressa, cal estar sempre en les millors condicions de salut

Treball

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 30 de març de 2021

Les activitats socioeconòmiques dels països del nostre entorn giren al voltant d’empreses o similars. Normalment, una empresa es constitueix per crear valor. Aquest procés ha de ser salvaguardat per unes relacions clares i transparents entre els representants del Capital i els representants dels empleats

És molt important que tota persona que vulgui tenir accés a un lloc de treball pugui acreditar-se amb un títol oficial corresponent. El Govern d’Espanya va posar a l’abast dues famílies de cursos: 1) els enfocats a tenir una feina determinada, i 2) els enfocats mentre s’està treballant

Un cas especial és l’accés al món laboral dels més joves que, tot i que aplica el que s’ha dit fins ara, requereix consideracions específiques. És aconsellable que el jovent triï per treballar el que més li agradi, És fonamental per tirar endavant. Els joves han d’iniciar-se dibuixant un currículum útil per quan arribin a l’edat adulta. Cal decantar-se també per la formació contínua per tal d’estar sempre al dia

 

Lleis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA. Assoc. – Les Corts – 25 de març de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, tenim dos grans grups de lleis. La Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa, i la Norma o conjunt de normes que regulen la conducta o les conviccions de les persones.

Les lleis de la Naturalesa són universals i invariables, concebudes i ideades al meu entendre per la mà de Déu. Es pot posar com exemple la Llei de la gravetat, universal, inequívoca, i independent del transcurs del temps. Es pot parlar també de la llei de la pubertat, que afecta a totes ls persones que coneixem. Es pot afegir que la pubertat sacseja la vida de tothom amb unes consqüències ben documentades

Les lleis de l’Home estan pensades a partir dels Manaments de la llei de Déu. Per molt que es llegeixi: “no matis”, la gent continua matant. Aquí trobem la nostra batalla diària: “cal que tothom es comporti seguint la Llibertat que ens ha estat donada”. Queda doncs clar que hi ha lleis que són invariables, les naturals, i les lleis humanes que cal que mantinguin la pau social entre les persones

Ciència és el conjunt de coneixements adquirits per mitjà de l’estudi, l’observació i el raonament, organitzats sistemàticament i dels quals es deduïxen principis i lleis generals. Sovint, quan es parla de Ciència, es confon amb la Medicina tot i que és una de tantes. Les ciències més potents són les experimentals i matemàtiques (Física, Química, Biologia, Geologia, i Matemàtiques)

Les ciències experimentals i matemàtiques permeten fer experiments, i els seus fruits poden adquirir una forma matemàtica, molt útil per fer prediccions. Totes aquestes ciències poden alimentar les ciències mèdiques, que per elles soles no poden fer experiments: no es pot jugar amb la vida d’una persona…!

La meva preocupació més fonamental és com entren en societat aquells nois i noies que a 16 anys surten de l’obligatorietat del sistema d’ensenyament. Aquests nois i noies, sense majoria d’edat, han d’encarrilar la seva vida a consciència, ajudats pels qui vulguin ser ajudats. Dins l’actual debat entre coneixements i competències, advoco perquè totes les autoriats educatives proporcionin a tots els qui entren en societat complets coneixements i competències en la faceta afectiva i en el món del treball

Claus de volta per una societat més digna que la que hi pugui haver hagut en el passat

 

 

Recerca

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de març de 2021

El Diccionari normatiu valencià defineix recerca com l’acció de buscar amb molta atenció, investigar, a fi de trobar o descobrir alguna cosa d’interès científic, històric o mèdic.

El mot recerca pot semblar altisonant, fora de les nostres realitats quotidianes, però la recerca es pot adaptar i s’adapta a qualsevol escenari o circumstància

Hi ha situacions que exigeixen disposar de resultats de recerques fonamentals per aconseguir conclusions bàsiques a fi d’aconseguir un producte plenament útil

Es fa recerca a les universitats, a centres públics i privats, a empreses i en tota mena d’organismes o entitats

La indústria és probablement un dels sectors que major necessitat té de recerca, però això no vol dir que s’hagi de dotar d’uns grans laboratoris. Pot fer recerca tota la part tècnica de l’empresa gràcies a les interaccions dels propis empleats. Les empreses poden tenir enllaços fora de les parets de les fàbriques amb tota mena de centres de recerca

Normalment, la condició principal per fer recerca és tenir ganes de treballar, de solucionar problemes i de trobar nous productes

Espanya

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de març de 2021

El nostre país és més aviat ric que pobre. Això no obstant, la Renda per càpita espanyola representa només el 59% de l’alemanya o el 67% de la francesa. Per veure com és una societat rica, ens podem desplaçar a Andorra perquè la seva renda per càpita correspon a un 93% de l’alemanya.

Pot semblar contradictori, però també passa que essent més ric es pugui ser més pobre perquè hi ha moltes variables a tenir en compte. La renda per càpita espanyola és de gairebé el 50% de la dels Estats Units d’Amèrica

Treballant el nostre país una mica cada dia, podem trobar punts flacs a la nostra realitat socioeconòmica. Salut, formació, i renda són els principals objectius de tota societat. La formació es desenvulopa en diferents medis per la qual cosa cal que es trobin fórmules per millorar-les. El món del treball és també molt important perquè pot fer que a escala de país pugui emergir més riquesa

 

Misteriosa Llum

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

Avui, 21 de febrer, se celebra com cada any l’arribada de la misteriosa Llum a Manresa. La Llum, procedent de la muntanya de Montserrat, va arribar a l’antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345.

Una Llum resplendent va entrar per una finestra de la façana principal de l’església del Carme al temps que les campanes es van posar a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l’absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l’absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l’església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

Aquest fet és el punt final d’una disputa entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa. Pel terme de Manresa hi passen dos rius: el Llobregat i el Cardoner, afluent del Llobregat, però a una cota realment inferior on són les edificacions de la ciutat. El Cardener aboca el seu cabal al Llobregat a Castellgalí, a 8 km de Manresa. Manresa necessitava més aigua corrent

Els consellers de la ciutat van decidir fer una sèquia que des de Balsareny fes arribar aigua a Manresa (1339). El bisbe de Vic s’hi va oposar excomunicant la ciutat (1340) tot i que el rei Pere III hi era a favor. Els obrers hi continuaren treballant. Mort el bisbe Galcerà Sacosta (5 d’abril de 1345), el nou bisbe Miquel de Ricomà hi va donar consentiment (12 de maig de 1345)

Diu la tradició però, que aquest canvi es va produir gràcies a una llum que va aparèixer, procedent de Montserrat, i que va travessar els vitralls de l’església de Carme il·luminant l’altar de la Santíssima Trinitat, la qual cosa es va interpretar com un senyal diví. Així, el bisbe Sacosta hauria acceptat llavors la represa de les obres de construcció de la sèquia, finalitzada el 1382, i que encara avui abasteix d’aigua als manresans.

Font: wikipedia

 

 

València

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de febrer de 2021

La Ibèria dels grecs (< 484 aC) és la Hispània dels romans (< 476 dC). Ibèria dóna nom a la península ibèrica. L’enderroc romà va donar lloc a la prevalència dels visigots (V – VIII), que foren expulsats per forces de l’islam (VIII – XV)

En temps de Jaume I el Conqueridor (1208-1276) no hi havia problema militar per ocupar les terres musulmanes del sud. El problema real era la quantitat de persones que estaven interessades en colonitzar les terres alliberades per la via militar

Encara que Jaume I fou capaç de colonitzar Mallorca amb persones catalanes, la colonització de les terres valencianes es va fer amb la col·laboració d’aragonesos i catalans. Els aragonesos ocuparen les terres interiors de València. Els catalans, les de la costa. La situació a hores d’ara es manté igual. La suma de catalans i aragonesos ha donat pas a valencians

Aquesta situació culturalment híbrida obre la porta al gentilici valencià. Per tant, València no és un país català com s’addueix a la terminologia dels Països Catalans. València forma part de la Catalanofonia com Andorra forma part de la Francofonia

La situació durant Jaume I era molt diferent a l’actual. Jaume I convingué en cedir la Múrcia conquerida al seu gendre castellà Alfons X el Savi  (1221-1284). Com es pot veure hi havia molt bona relació entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella

Acadèmies

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de febrer de 2021

Ls relacions entre Catalunya i València són molt poc conegudes pel gran públic. Una de les raons pot ser que la Constitució espanyola impedeix cap mena de federació entre autonomies. El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig Ferrer, lamentava fa poc que València no tingui l’esperit nacional que faria falta.

Una notícia també actual és que les dues Generalitats s’intercanvien documents oficials en català i valencià. Sembla ser que el Govern central hi posava certs impediments segurament perquè els funcionaris de l’Estat no els podrien controlar

S’han fet molts intents a banda i banda per millorar aquestes situació

Fa anys que es va crear la Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa totes les universitats de la Catalanofonia, però no es noten massa els seus afectes. Pel que sé de primera mà, els seus fruits no apareixen massa a l’arena pública. La SDRCA s’hi ha entrevistat algunes vegades, però no n’ha tret l’entrellat

Un altre aspecte a considerar són les negociacions per a l’intervanvi de documents audiovisuals entre les cadenes públiques de televisió À Punt, IB3 i TV3

Una cosa molt important són els mercats de Catalunya i València. Dins l’àmbit espanyol, Catalunya és el principal client de València i València és el principal client de Catalunya. Aquesta manca de coneixement a nivell públic fa pensar en una manca de relacions entre ambdues autonomies

Potser és que la SDRCA no està prou informada, però lamenta la manca de notícies sobre què fan l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Dues acadèmies per a una sola Llengua. La SDRCA sap de resquitllada que ambdues acadèmies es parlen, fent inclús temes en comú

Com es pot veure tot és molt opac, sembla com si les coses es facin d’amagat… El Govern central hauria de fer les aportacions necessàries per enaltir una cultura com la que també és la seva

 

 

Immigrats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de febrer de 2021

Josep Tarradellas Joan fou el primer president de la Generalitat de Catalunya que va encunyar una frase fins aleshores mai sentida: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. A més d’un li va passar per alt que no hagués dit “Catalans, ja sóc aquí”. En efecte, Josep Tarradellas volia fer èmfasi en què tots els ciutadans de Catalunya tenen els mateixos drets i deures

El Codi civil català és l’únic codi de Catalunya que encara té vigència: “És catalana tota persona que té residència administrativa a Catalunya”

En temps de Jordi Pujol Soley, es va encunyar un eslògan que va tenir molt d’èxit: “Som 6 milions”. Aquesta frase reforça tot el que s’ha comentat abans. Avui dia s’ha canviat la frase per la de “Som 7,5 milions” perquè es compten els immigrats d’origen estranger. Es vol dir que tots els que tenim residència administrativa a Catalunya som catalans

Això vol dir que Catalunya té un 20% de la població d’origen estranger, immigrada. Aquest 20% indica que hi ha molta població d’origen estranger, però no diu res sobre quin és el seu origen de nivell internacional. Aquest 20% agrupa diferents col·lectius amb presència de persones de gairebé arreu del món

Aquests diferents orígens permeten albirar millors processos d’acolida que si fossin d’un únic país. Fent un ràpid balanç trobem els següents col·lectius: europeus de dins i fora de la UE, nord-africans, negroafricans, hispanoamericans, paquistanesos, xinesos, etc… Tots s’adapten al seu aire