Navega per la categoria

Arts

Química

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 6 de juny de 2021

Vaig triar Química per estudiar-ne (1976-1981). La Química és una de les 5 úniques Ciències experimentals i matemàtiques (Física, Química, Biologia, Geologia, i Matemàtiques). Química és segons el Diccionari normatiu valencià la ciència que estudia l’estructura, les propietats i les transformacions de la matèria a partir de la seua composició atòmica.

Vaig estar dubtant sobre quina especialitat agafar. Entre Química orgànica i Química física, vaig triar Química física per ser més fonamental (1979-1981). En acabar, vaig decidir fer-ne la Tesina sobre Electroquímica orgànica (1981-1982). Aleshores ja vaig obtenir la Llicenciatura amb Grau (1976-1982)

Amb aquest títol em veia una mica despullat per la qual cosa vaig optar per fer una Tesi a l’Escola Tènica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona (1983-1990). La idea inicial era tenir un títol de la Universitat de Barcelona i un altre de la Universitat Politècnica de Catalunya, però no s’havien homologat les titulacions

Si la Tesina va ser molt fonamental (en dic: “vaig fer música”), la Tesi, catalogada per la UPC com a Química industrial, va ser molt més aplicada. Per voluntat pròpia vaig escriure la Tesi com un “manual” per a tota persona interessada en hidròlisi de productes naturals. Em van atorgat el títol de Doctor en Química (1990)

En tot el meu bagatge professional sempre m’he sentit com si fos en en “universitats” perquè sempre hi he aprés molt al temps que hi he pogut fer aportacions acadèmiques

Classificació UNESCO

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 26 de maig de 2021

La UNESCO és l’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura. La UNESCO tracta d’establir la pau mitjançant la cooperació internacional en matèria d’educació, ciència i cultura. Els programes de la UNESCO contribueixen a l’assoliment dels objectius de desenvolupament sostenible definits en el Programa 2030, aprovat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015.

La classificació Unesco (Nomenclatura Internacional de la Unesco per als camps de Ciència i Tecnologia), creada per l’esmentat organisme, és un sistema de classificació del coneixement àmpliament usat en l’ordenació de projectes d’investigació i de les tesis doctorals.

Els apartats es diferencien per nivells segons el nivell de detall en camps, disciplines i subdisciplines, que són codificats amb dos, quatre i sis dígits respectivament.

Camps (dos dígits): són els apartats més generals. Cadascun comprèn diverses disciplines diferents entre si, però amb característiques comunes. Segueixen els camps científics

1100 Lògica

1200 Matemàtiques

2100 Astonomia i astrofísica

2200 Física

2300 Química

2400 Ciències de la vida

2500 Ciències de la terra i de l’espai

3200 Ciències mèdiques

5300 Ciències econòmiques

5600 Ciències jurídiques i Dret

5800 Pedagogia

5900 Ciència política

6100 Psicologia

6300 Sociologia

Disciplines (quatre dígits): suposen una descripció general de grups d’especialitats.

Subdisciplines (sis dígits): representen les activitats que es realitzen dins d’una disciplina.

Ramon Llull

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de desembre de 2020

Ramon Llull (Palma, 1232 – Tunis, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab

Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques

Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians. La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova

Llull creà un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d’altres religions. L’ambició del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l’enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva i de llengua, d’acord amb les característiques del destinatari

D’aquesta extensa producció literària es conserven 260 obres, d’entre les quals, literàriament, es poden destacar el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l’orde de cavalleria, el Romanç d’Evast e Blaquerna, el Llibre de Santa Maria, el Llibre de meravelles, lo Desconhort, l’Arbre de ciència, l’Arbre de filosofia d’amor, el Cant de Ramon o el Llibre de les bèsties

El llegat de Ramon Llull va ser un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominat lul·lisme, que estimularen la seva exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià, els quals, a més d’atacar-lo pel contingut de la seva obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l’alquímia o la càbala. Aquesta confrontació ha distorsionat la percepció popular de la seva personalitat real i ha afectat negativament el seu procés de canonització. Actualment és, eclesiàsticament, servent de Déu, encara que popularment sigui considerat i titulat com a beat

Font: wikipedia