Navega per l'etiqueta

CATALUNYA

Mercat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 d’abril de 2021

El temps de dedicació òptim per a aconseguir un títol d’ensenyament superior universitari o no universitari depèn de cada persona i de cada carrera. Aquest llarg període de temps facilita traçar l’estratègia per consolidar les opcions en el mercat laboral

El que queda clar és que cada dia el mercat del treball exigeix més i diferentment

Fa anys que els acomiadaments jugaven amb l’edat de jubilicació dels empleats. Ara, fa relativament poc, empreses o similars es desfan d’empleats de 50 anys o més. Això vol dir que cal seguir el mercat de treball per fer el salt quan convingui. És necessaria la formació contínua al llarg de la vida laboral

Les persones que treballin més de 1.800 hores anuals és bo que es facin fer periòdicament una revisió mèdica completa per al seu control. Els anys passen de pressa, cal estar sempre en les millors condicions de salut

Lleis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA. Assoc. – Les Corts – 25 de març de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, tenim dos grans grups de lleis. La Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa, i la Norma o conjunt de normes que regulen la conducta o les conviccions de les persones.

Les lleis de la Naturalesa són universals i invariables, concebudes i ideades al meu entendre per la mà de Déu. Es pot posar com exemple la Llei de la gravetat, universal, inequívoca, i independent del transcurs del temps. Es pot parlar també de la llei de la pubertat, que afecta a totes ls persones que coneixem. Es pot afegir que la pubertat sacseja la vida de tothom amb unes consqüències ben documentades

Les lleis de l’Home estan pensades a partir dels Manaments de la llei de Déu. Per molt que es llegeixi: “no matis”, la gent continua matant. Aquí trobem la nostra batalla diària: “cal que tothom es comporti seguint la Llibertat que ens ha estat donada”. Queda doncs clar que hi ha lleis que són invariables, les naturals, i les lleis humanes que cal que mantinguin la pau social entre les persones

Ciència és el conjunt de coneixements adquirits per mitjà de l’estudi, l’observació i el raonament, organitzats sistemàticament i dels quals es deduïxen principis i lleis generals. Sovint, quan es parla de Ciència, es confon amb la Medicina tot i que és una de tantes. Les ciències més potents són les experimentals i matemàtiques (Física, Química, Biologia, Geologia, i Matemàtiques)

Les ciències experimentals i matemàtiques permeten fer experiments, i els seus fruits poden adquirir una forma matemàtica, molt útil per fer prediccions. Totes aquestes ciències poden alimentar les ciències mèdiques, que per elles soles no poden fer experiments: no es pot jugar amb la vida d’una persona…!

La meva preocupació més fonamental és com entren en societat aquells nois i noies que a 16 anys surten de l’obligatorietat del sistema d’ensenyament. Aquests nois i noies, sense majoria d’edat, han d’encarrilar la seva vida a consciència, ajudats pels qui vulguin ser ajudats. Dins l’actual debat entre coneixements i competències, advoco perquè totes les autoriats educatives proporcionin a tots els qui entren en societat complets coneixements i competències en la faceta afectiva i en el món del treball

Claus de volta per una societat més digna que la que hi pugui haver hagut en el passat

 

 

Misteriosa Llum

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

Avui, 21 de febrer, se celebra com cada any l’arribada de la misteriosa Llum a Manresa. La Llum, procedent de la muntanya de Montserrat, va arribar a l’antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345.

Una Llum resplendent va entrar per una finestra de la façana principal de l’església del Carme al temps que les campanes es van posar a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l’absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l’absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l’església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

Aquest fet és el punt final d’una disputa entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa. Pel terme de Manresa hi passen dos rius: el Llobregat i el Cardoner, afluent del Llobregat, però a una cota realment inferior on són les edificacions de la ciutat. El Cardener aboca el seu cabal al Llobregat a Castellgalí, a 8 km de Manresa. Manresa necessitava més aigua corrent

Els consellers de la ciutat van decidir fer una sèquia que des de Balsareny fes arribar aigua a Manresa (1339). El bisbe de Vic s’hi va oposar excomunicant la ciutat (1340) tot i que el rei Pere III hi era a favor. Els obrers hi continuaren treballant. Mort el bisbe Galcerà Sacosta (5 d’abril de 1345), el nou bisbe Miquel de Ricomà hi va donar consentiment (12 de maig de 1345)

Diu la tradició però, que aquest canvi es va produir gràcies a una llum que va aparèixer, procedent de Montserrat, i que va travessar els vitralls de l’església de Carme il·luminant l’altar de la Santíssima Trinitat, la qual cosa es va interpretar com un senyal diví. Així, el bisbe Sacosta hauria acceptat llavors la represa de les obres de construcció de la sèquia, finalitzada el 1382, i que encara avui abasteix d’aigua als manresans.

Font: wikipedia

 

 

Acadèmies

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de febrer de 2021

Ls relacions entre Catalunya i València són molt poc conegudes pel gran públic. Una de les raons pot ser que la Constitució espanyola impedeix cap mena de federació entre autonomies. El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig Ferrer, lamentava fa poc que València no tingui l’esperit nacional que faria falta.

Una notícia també actual és que les dues Generalitats s’intercanvien documents oficials en català i valencià. Sembla ser que el Govern central hi posava certs impediments segurament perquè els funcionaris de l’Estat no els podrien controlar

S’han fet molts intents a banda i banda per millorar aquestes situació

Fa anys que es va crear la Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa totes les universitats de la Catalanofonia, però no es noten massa els seus afectes. Pel que sé de primera mà, els seus fruits no apareixen massa a l’arena pública. La SDRCA s’hi ha entrevistat algunes vegades, però no n’ha tret l’entrellat

Un altre aspecte a considerar són les negociacions per a l’intervanvi de documents audiovisuals entre les cadenes públiques de televisió À Punt, IB3 i TV3

Una cosa molt important són els mercats de Catalunya i València. Dins l’àmbit espanyol, Catalunya és el principal client de València i València és el principal client de Catalunya. Aquesta manca de coneixement a nivell públic fa pensar en una manca de relacions entre ambdues autonomies

Potser és que la SDRCA no està prou informada, però lamenta la manca de notícies sobre què fan l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Dues acadèmies per a una sola Llengua. La SDRCA sap de resquitllada que ambdues acadèmies es parlen, fent inclús temes en comú

Com es pot veure tot és molt opac, sembla com si les coses es facin d’amagat… El Govern central hauria de fer les aportacions necessàries per enaltir una cultura com la que també és la seva

 

 

Immigrats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de febrer de 2021

Josep Tarradellas Joan fou el primer president de la Generalitat de Catalunya que va encunyar una frase fins aleshores mai sentida: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. A més d’un li va passar per alt que no hagués dit “Catalans, ja sóc aquí”. En efecte, Josep Tarradellas volia fer èmfasi en què tots els ciutadans de Catalunya tenen els mateixos drets i deures

El Codi civil català és l’únic codi de Catalunya que encara té vigència: “És catalana tota persona que té residència administrativa a Catalunya”

En temps de Jordi Pujol Soley, es va encunyar un eslògan que va tenir molt d’èxit: “Som 6 milions”. Aquesta frase reforça tot el que s’ha comentat abans. Avui dia s’ha canviat la frase per la de “Som 7,5 milions” perquè es compten els immigrats d’origen estranger. Es vol dir que tots els que tenim residència administrativa a Catalunya som catalans

Això vol dir que Catalunya té un 20% de la població d’origen estranger, immigrada. Aquest 20% indica que hi ha molta població d’origen estranger, però no diu res sobre quin és el seu origen de nivell internacional. Aquest 20% agrupa diferents col·lectius amb presència de persones de gairebé arreu del món

Aquests diferents orígens permeten albirar millors processos d’acolida que si fossin d’un únic país. Fent un ràpid balanç trobem els següents col·lectius: europeus de dins i fora de la UE, nord-africans, negroafricans, hispanoamericans, paquistanesos, xinesos, etc… Tots s’adapten al seu aire

 

Dominis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de febrer de 2021

El domini lingüístic del castellà és molt més gran que el del català-valencià-balear. El castellà, a més de tot Espanya, es parla a tot el continent americà i a determinats llocs d’Àfrica, la qual cosa fa un total d’uns 500 milions, més que menys, de castellanoparlants. El domini lingüístic de la nostra Llengua és molt més migrat, només el tenen uns 10 milions de persones a Espanya, Principat d’Andorra, Rosselló (França), i l’Alguer (Itàlia)

La nostra Llengua es parla a Espanya a l’Aragó, Balears, al Carxe (Múrcia), Catalunya, i València

Hi ha persones que s’excusen de parlar català perquè la projecció de la nostra Llengua és moltíssim menor que la del castellà. En aquest sentit, hi ha també persones que s’escuden en què el castellà és l’única llengua oficial de tot Espanya. Tanmateix, el Govern espanyol va signar, fa temps, un document internacional legal amb què es compromet a donar aire a la nostra Llengua

Tot i el reduït domini de la nostra Llengua, té una fortalesa gramatical tan forta, o més inclús, com les nostres veïnes amb responsabilitats d’Estat: castellà, francès, italià o portuguès

La nostra Llengua té actualment tot tipus d’aplicacions on facin falta

 

Llengua

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de gener de 2021

El papa Joan XXIII va anunciar l’any 1959 el Concili Vaticà II (1962-1965) per a una posada al dia de l’Església Catòlica. Un dels temes importants fou la renovació de la Missa, que entre tots els serveis religiosos, es faria en la Llengua pròpia dels feligresos

Saber el nombre de serveis religiosos fets amb la Llengua d’aragonesos, balears, catalans i valencians és un índex molt fiable per determinar l’ús de la nostra Llengua pròpia en la vida de les parròquies catòliques de la Catalanofonia

La dictadura franquista va deixar el català reduït a l’àmbit familiar (1939-1975), però l’Església Catòlica va seguir les indicacions lingüístiques del Concili Vaticà II.

Discrepo totalment de la denominació Països Catalans perquè és tendenciosa i falsa d’unes comunitats que no poden dir-se països stricto sensu i molt menys catalans. Una expressió molt més aproximada seria la de Catalanofonia

La nostra llengua habitual té un abast d’uns 2,7 milions de persones a Catalunya, d’uns 1,3 milions de persones a València, i d’uns 0,4 milions a Balears. El total és d’uns 4,5 milions. L’entenen més de 10 milons de persones

El règim franquista al no veure minvar els anhels per la nostra Llengua va iniciar uns atacs erms de profunditat. Feia córrer que la nostra Llengua era un dialecte, però de què ? En efecte del llatí tal com ho és el castellà. Hi ha encara una provocació encara actual: la nostra Llengua seria la que utilitzen només els pastors de cabres…

El que no es pot fer mai: forçar ningú parlar en la nostra Llengua. Això té efectes retroactius molt més enllà del que es pugui arribar a pensar. La incorporació de nous parlants només es pot fer des de la seducció… tot altra cosa és suicida

Parlament de Catalunya

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

El Parlament de Catalunya és l’òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

L’article 55 de l’Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que

  • Representa el poble de Catalunya.
  • Exerceix la potestat legislativa, aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya i controla i impulsa l’acció política i de govern.
  • El Parlament és inviolable.
  • La seva composició ha de ser d’entre 100 i 150 diputats, actualment està format per 135 diputats, que s’elegeixen per sufragi universal.

Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona

Els primers antecedents es remunten al segle XI. El Parlament actual es va restablir l’any 1980

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d’un parlament medieval. Així, l’historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: “en la Definició d’organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya” del segle XIV

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Al segle XIV, de les Corts Generals sorgeix un organisme permanent, la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d’Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d’autogovern.

 

 

Font: wikipedia

Mare de Déu de Montserrat

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya i una de les nou Patrones de les Comunitats Autònomes d’Espanya. La imatge es venera al Monestir de Montserrat, símbol per a Catalunya i un punt de pelegrinatge per a creients, a més d’un atractiu turístic.

El 12 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar oficialment la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de les diòcesis de Catalunya. Se li va concedir també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat la van trobar uns nens pastors en l’any 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. A l’assabentar-se de la notícia, el bisbe de Manresa va intentar traslladar la imatge fins a aquesta ciutat, però el trasllat va ser impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc en el qual se l’havia trobat i va ordenar la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

Font: wikipedia

Aran

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de desembre de 2020

Aran o la Vall d’Aran, de vegades anomenada paper su topònim oficial Val d’Aran o Vath d’Aran, en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (en occità: parcan) situada a al sud-est de la històrica i cultural Gascunya, on ‘també va regir la històrica, encara més gran, d’Occitània.

Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya considerada com a Realitat nacional occitana. Amb capital a Viella (Vielha en aranès), te un govern autònom, el Consell General d’Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d’Aran, actualitzada amb la nova Llei d’Aran de gener de 2015.

Va ser una comarca fins l’any 2015, any a partir del qual es considera legalment entitat territorial singular.

La llengua pròpia i oficial és l’occità aranès, que pertany al conjunt del Gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra seva festa nacional, la Hèsta d’Aran, el 17 de juny.

Aran és un territori espanyol situat al vessant nord dels Pirineus centrals, a la província de Lleida, Catalunya. Hi conviuen tres llengües cooficials: l’aranès (dialecte local de l’occità), el català i el castellà

Limita al nord amb França (departament d’Alt Garona), a sud-oest amb la comarca aragonesa de la Ribagorça, Osca, al sud amb la comarca catalana d’Alta Ribagorça, Lleida, i a l’est amb la de Pallars Sobirà, Lleida. Compta amb 10.093 habitants (cens de 2019) i la seva capital és Vielha e Mijaran, seu del seu govern autònom propi, el Consell General d’Aran.

Font: wikipedia

  • 1
  • 2