Navega per la categoria

Societat

València

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de febrer de 2021

La Ibèria dels grecs (< 484 aC) és la Hispània dels romans (< 476 dC). Ibèria dóna nom a la península ibèrica. L’enderroc romà va donar lloc a la prevalència dels visigots (V – VIII), que foren expulsats per forces de l’islam (VIII – XV)

En temps de Jaume I el Conqueridor (1208-1276) no hi havia problema militar per ocupar les terres musulmanes del sud. El problema real era la quantitat de persones que estaven interessades en colonitzar les terres alliberades per la via militar

Encara que Jaume I fou capaç de colonitzar Mallorca amb persones catalanes, la colonització de les terres valencianes es va fer amb la col·laboració d’aragonesos i catalans. Els aragonesos ocuparen les terres interiors de València. Els catalans, les de la costa. La situació a hores d’ara es manté igual. La suma de catalans i aragonesos ha donat pas a valencians

Aquesta situació culturalment híbrida obre la porta al gentilici valencià. Per tant, València no és un país català com s’addueix a la terminologia dels Països Catalans. València forma part de la Catalanofonia com Andorra forma part de la Francofonia

La situació durant Jaume I era molt diferent a l’actual. Jaume I convingué en cedir la Múrcia conquerida al seu gendre castellà Alfons X el Savi  (1221-1284). Com es pot veure hi havia molt bona relació entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella

Immigrats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de febrer de 2021

Josep Tarradellas Joan fou el primer president de la Generalitat de Catalunya que va encunyar una frase fins aleshores mai sentida: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. A més d’un li va passar per alt que no hagués dit “Catalans, ja sóc aquí”. En efecte, Josep Tarradellas volia fer èmfasi en què tots els ciutadans de Catalunya tenen els mateixos drets i deures

El Codi civil català és l’únic codi de Catalunya que encara té vigència: “És catalana tota persona que té residència administrativa a Catalunya”

En temps de Jordi Pujol Soley, es va encunyar un eslògan que va tenir molt d’èxit: “Som 6 milions”. Aquesta frase reforça tot el que s’ha comentat abans. Avui dia s’ha canviat la frase per la de “Som 7,5 milions” perquè es compten els immigrats d’origen estranger. Es vol dir que tots els que tenim residència administrativa a Catalunya som catalans

Això vol dir que Catalunya té un 20% de la població d’origen estranger, immigrada. Aquest 20% indica que hi ha molta població d’origen estranger, però no diu res sobre quin és el seu origen de nivell internacional. Aquest 20% agrupa diferents col·lectius amb presència de persones de gairebé arreu del món

Aquests diferents orígens permeten albirar millors processos d’acolida que si fossin d’un únic país. Fent un ràpid balanç trobem els següents col·lectius: europeus de dins i fora de la UE, nord-africans, negroafricans, hispanoamericans, paquistanesos, xinesos, etc… Tots s’adapten al seu aire

 

Zaragoza

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de desembre de 2020

Saragossa, pertanyent a la Comarca Central, té un règim legal especial com a capital de l’Aragó. Zaragoza (en castellà i aragonès (oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d’Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l’Aragó

Amb una població de 674.997 habitants (2019) és la cinquena ciutat més poblada d’Espanya, després de Madrid, Barcelona, ​​València i Sevilla. i concentra més de l’50% dels habitants de l’Aragó

Està situada a la riba dels rius Ebre, Huerva i Gállego i de Canal Imperial de l’Aragó, al centre d’una àmplia vall. La seva privilegiada situaciò geogràfica la converteix en un important nus logístic i de comunicacions. Es troba a uns 300 km de Madrid, Barcelona, ​​València, Bilbao i Tolosa de Llenguadoc. Part del seu terme municipal està ocupat per la Reserva natural dirigida dels Sotos i Galachos de l’Ebre

El su nom actual procedeix de l’antic topònim romà, Caesaraugusta, que va rebre en honor a l’emperador Cèsar August al 14 a.C.

L’origen de la ciutat és remunta a Salduie, que va ser el nom de la ciutat ibèrica sedetana situada al solar de l’actual Saragossa des de la Segona meitat del ‘segle III a.C. Està documentat en monedes ibèriques i amb el nom de «Salduvia» en un text de Plini el Vell.

Amb la fundació de Caesar Augusta, la ciutat-estat íbera va passar a convertir-se en colònia immune de Ciutadans romans. La seva denominació romana va anar evolucionant a través de l’àrab Saraqusta.

La ciutat ostenta els títols de Muy Noble, Muy Leal, Muy Heroica, Muy Benéfica, Sempre Heroica i Immortal, atorgats en la seva majoria després de la seva resistència enfront de l’exèrcit napoleònic en els Sitios de Saragossa durant la Guerra de la Independència.

Tots aquests títols queden reflectits en el seu escut, mitjançant les inicials de cada un d’ells. Celebra la seva festa major en honor de la Mare de Déu del Pilar el 12 d’octubre. El patró de la ciutat és sant Valero (29 de gener).

Entre el 14 de juny i el 14 de setembre de 2008, any del bicentenari dels Sitios de Saragossa i centenari de l’exposició Hispanofrancesa de 1908

Saragossa va acollir l’exposició internacional Expo Saragossa 2008 dedicada a l’aigua i el desenvolupament sostenible. El 2010, Saragossa va ser la cinquena ciutat espanyola amb més turisme. A més, la ciutat de Saragossa va ser seu del Secretariat de Nacions Unides per a la Dècada de l’Aigua 2005-2015

La ciutat compta amb un PIB nominal de 135.987 millones USD i un PIB per càpita nominal de 26.119 USD, la qual cosa representa un PIB PPA per càpita de 26 120 USD, sent la 5a ciutat espanyola en activitat econòmica.

Font: wikipedia

 

Parlament de les Illes Balears

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

El Parlament de les Illes Balears és segons l’Estatut la representació del poble de les Illes. A més d’exercir el poder legislatiu, aprova a els pressupostos, controla el govern i a més tria el president de les Illes Balears

Te la seu a al carrer de l’Conqueridor de Palma, a l’edifici de l’antic Círculo Mallorquín. La Presidència l’ocupa Vicenç Thomàs i Mulet (PSIB-PSOE) des del 20 de juny de 2019

L’antecedent immediat que cal cercar a la història per trobar un òrgan semblant és el Gran i General Consell Malgrat que aquest no tenia rang de corts si bé n’exercia d’algunes funcions. El Parlament Balear neix amb la categoría de l’autonomia el 1983.

D’acord amb l’article 12 del títol IV de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Parlament de les Illes Balears està compost per 59 diputats, elegits en les quatre circumscripcions insulars. Les atribucions d’escons en les diferents circumscripcions insulars és la següent

  • illa de Formentera: 1 diputat
  • Illa d’Eivissa: 12 diputats
  • Illa de Mallorca: 33 diputats
  • Illa de Menorca: 13 diputats

Font: wikipedia

Parlament de Catalunya

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

El Parlament de Catalunya és l’òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

L’article 55 de l’Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que

  • Representa el poble de Catalunya.
  • Exerceix la potestat legislativa, aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya i controla i impulsa l’acció política i de govern.
  • El Parlament és inviolable.
  • La seva composició ha de ser d’entre 100 i 150 diputats, actualment està format per 135 diputats, que s’elegeixen per sufragi universal.

Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona

Els primers antecedents es remunten al segle XI. El Parlament actual es va restablir l’any 1980

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d’un parlament medieval. Així, l’historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: “en la Definició d’organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya” del segle XIV

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Al segle XIV, de les Corts Generals sorgeix un organisme permanent, la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d’Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d’autogovern.

 

 

Font: wikipedia

Fraga

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de desembre de 2020

Fraga és una localitat d’Aragó de parla catalana situada a la Franja d’Aragó, a l’extrem sud-est de la província d’Osca, en l’últim tram de la Vall del Cinca (a 115 km de Saragossa i a 25 km de Lleida)

Limita amb lo municipi català de Massalcoreig. Lo seu municipi és un dels més extensos d’Espanya; és cap de partit judicial i capital de la comarca del Baix Cinca

Fraga té un clima mediterrani-continental amb temperatures mitjanes anuals de 14,7 °C i amb una mitjana de precipitacions de 384 mm, recollides a la primavera i especialment a la tardor.

La ciutat constitueix un important centre del sector serveis, que ocupa un terç de la població activa. La població total era de 13.341 habitants lo 2008

Fraga fou ocupada pels musulmans quan Musa ibn Nusayr se va apoderar de Saragossa el 714, de la qual sembla que fou una dependència que va dur el nom d’Ifragha o Afragha, tot i que no va ser pràcticament mai esmentada separadament

Al-Idrissí situa la vila a la província de Zaytun (Cinca), juntament amb Jaca, Mequinensa i Lleida. Al segle XII estava en mans dels almoràvits sota el comandament de Yahya ibn Ghaniya: Alfons I d’Aragó i Pamplona (que havia ocupat Saragossa el 1118) va atacar la ciutat lo 1134, però fou derrotat severament i rebutjat per Yahya, en una batalla descrita per al-Himyari. Fou conquerida finalment per Ramon Berenguer IV lo 1149

Setge de Fraga: A la primavera del 1134, Alfons I lo Bataller es va acostar a Fraga i la va assetjar; però va patir una severa derrota al Castell de Monreal i va haver d’aixecar el setge (17 de juliol) i se’n va anar a assetjar el castell de Lizana però va morir entre Almuniente i Poleñino el 7 de setembre

Guerra de successió espanyola: Durant la Guerra de Successió, Fraga, juntament amb altres ciutats com Berga o Cervera, va decantar-se per bàndol borbònic, sovint perquè estaven enfrontades a altres poblacions favorables als Habsburg; per això se’ls va conèixer com a enclavaments botiflers

Font: wikipedia

Aran

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de desembre de 2020

Aran o la Vall d’Aran, de vegades anomenada paper su topònim oficial Val d’Aran o Vath d’Aran, en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (en occità: parcan) situada a al sud-est de la històrica i cultural Gascunya, on ‘també va regir la històrica, encara més gran, d’Occitània.

Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya considerada com a Realitat nacional occitana. Amb capital a Viella (Vielha en aranès), te un govern autònom, el Consell General d’Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d’Aran, actualitzada amb la nova Llei d’Aran de gener de 2015.

Va ser una comarca fins l’any 2015, any a partir del qual es considera legalment entitat territorial singular.

La llengua pròpia i oficial és l’occità aranès, que pertany al conjunt del Gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra seva festa nacional, la Hèsta d’Aran, el 17 de juny.

Aran és un territori espanyol situat al vessant nord dels Pirineus centrals, a la província de Lleida, Catalunya. Hi conviuen tres llengües cooficials: l’aranès (dialecte local de l’occità), el català i el castellà

Limita al nord amb França (departament d’Alt Garona), a sud-oest amb la comarca aragonesa de la Ribagorça, Osca, al sud amb la comarca catalana d’Alta Ribagorça, Lleida, i a l’est amb la de Pallars Sobirà, Lleida. Compta amb 10.093 habitants (cens de 2019) i la seva capital és Vielha e Mijaran, seu del seu govern autònom propi, el Consell General d’Aran.

Font: wikipedia

Cortes de Aragón

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 17 de desembre de 2020

Les Cortes de Aragón (en aragonès, Cortz d’Aragó; en català, Corts d’Aragó) són l’òrgan legislatiu d’Aragó, comunitat autònoma espanyola. Exerceixen la potestat legislativa, aproven els seus pressupostos, impulsen i controlen l’acció de la Diputació General, i exerceixen les altres competències que els confereixen la Constitució espanyola, l’Estatut d’Autonomia d’Aragó i les altres normes de l’ordenament jurídic.

Les Corts d’Aragó exerceixen la funció legislativa de la comunitat autònoma d’Aragó, segons s’estableix a l’article 12 de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó. Les Corts trien, d’entre els seus membres, un president, una Mesa i una Diputació Permanent. Estan compostes per 67 diputats.

La seva denominació procedeix de la institució històrica del Regne d’Aragó des de la seva fundació el 1188 fins a començaments de segle XVIII. El Decret de Nova Planta del 3-IV-1711 va abolir els Furs d’Aragó fent desaparèixer les Corts d’Aragó. Les Corts d’Aragó es recuperen a la fi de segle XX a través de l’actual parlament autonòmic de la Comunitat Autònoma d’Aragó. Les modernes Corts d’Aragó es van reunir per primera vegada a Calatayud, ia l’Ajuntament de Saragossa va cedir les el 1985 al Palau de l’Aljaferia com a nova seu

Entre els seves funcions legislatives està aprovar a els pressupostos, impulsin i controlin l’acció de la Diputació General d’Aragó i exerceixen Les altres Competències que a els confereixen la Constitució, l’Estatut i els Altres normes de l’Ordenament Jurídic. A més, designin ALS Senadors que han de representar la Comunitat autònoma en el Senat d’Espanya; exerceixen la iniciativa legislativa perqué les Corts Generals aprovin la Llei

Poden exercitar la iniciativa de reforma de la Constitució Espanyola; ratificar els Convenis i Acords de cooperació als quals la Comunitat Autònoma d’Aragó va seguir part; interposen recursos d’inconstitucionalitat; trien el Justícia d’Aragó, a l’auditor general d’Aragó i trien o proposen el Nomenament de càrrecs a Altres organismes: consellers al Consell Assessor de Radiotelevisió Espanyola a Aragó, vocals a la Junta Electoral d’Aragó o consellers a les caixes d’Estalvis.

Font: wikipedia

Corts Valencianes

Josep Juanbaró, info@sdrca – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de desembre de 2020

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb Les dues denominacions) és el registre legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, de la Comunitat Valenciana. Representa el poble valencià a través dels seus parlamentaris elegits per la via de sufragi universal directe, lliure i secret

Tenen com a seu Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), a la ciutat de València, però és podin reunir qualsevol punt de l’territori valencià.

La denominació Corts Valencianes s’origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts Valencianes de l’Antic Règim, que representaven els tres braços (eclesiàstic, militar (noblesa ) i real).

L’Estatut d’Autonomia esmenta fonamentalment les Corts Valencianes en el seu segon capítol, títol III, encara que també hi ha referències a altres articles. L’Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seves funcions, els principis bàsics de sistema electoral, i fa un esbós general de l’Estatut dels Diputats.

De les lleis que desenvolupen l’Estatut, el Reglament de les Corts Valencianes regula l’organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts es va aprovar en l’etapa transitòria, i des d’aquest moment el reglament s’ha modificat en diverses ocasions, sent el Reglament actual de el 18 de desembre del 2006.

Segons l’Estatut les Corts Valencianes es componen d’un nombre no inferior a 99 diputats (la Llei Electoral valenciana fixa aquest nombre a 99 diputats).

La província és la circumscripció electoral. En la VI legislatura van correspondre 35 diputats per la circumscripció d’Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València.

L’Estatut d’Autonomia també estableix que per poder obtenir un escó, els candidats han de formar part d’una llista que superi, en nombre de vots, l’exigit per la Llei Electoral valenciana (5% de l’total de vots emesos en tota la Comunitat) . Això ha deixat fora del marc parlamentari valencià a algunes formacions que s’han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema que s’utilitza és el sistema D’Hondt.

Font: wikipedia

Manresa

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – 14 de desembre de 2020

Manresa és una ciutat catalana de 77.714 habitants (2019) amb una superfície de 41,66 km². Manresa és la capital espiritual de Catalunya. Aquesta ciutat domina el medi natural i construït del seu entorn. Osona, el Berguedà, el Solsonès, l’Anoia, la Cerdanya són comarques del seu entorn vinculades al Bages, capital Manresa. L’àrea d’influència la descriu el diari Regió7 amb els seus continguts. Aquesta ciutat, gràcies a què pertany a la província de Barcelona, ha assumit la capitalitat de Catalunya (2019)

Manresa ha estat dominada per la geografia del terreny. No hi havia fins el 1974 una carretera pròpiament dita que l’acostés a la ciutat de Barcelona. Només hi havia els enllaços de Collbató i Can Massana per arribar a la N II de Lleida a Barcelona. Aquest cop mitjançat l’enllaç d’Olesa de Montserrat. Més recentment es va construir una autopista de muntanya que va més enllà de Manresa, per accedir finalment al Túnel del Cadí i així arribar a Puigcerdà. Una gran infraestructura viària és l’Eix Transversal que uneix Manresa amb Lleida i Girona. Totes aquestes vies han donat molta importància a la ciutat

Cardener i Llobregat són rius que passen pel terme, que aigües avall s’ajunten prop de Sant Vicenç de Castellet. Se sol relacionar Manresa amb la muntanya de Montserrat, del terme de Monistrol de Montserrat (el Bages). Manresa és dipositària de dues línies de trens, Ferrocarrils Catalans i Renfe. La línia dels Catalans és de via estreta i la de Renfe, que arriba a Cervera (la Segarra), és d’amplada espanyola. La línia dels Catalans es va construir sobretot pel transport de minerals (potassa del Bages i carbó del Berguedà)

Una entitat molt important de Manresa és encara l’Escola de Mines perquè abraçava totes les explotacions mineres. Aquesta Escola ha estat molt important per a bastir de centres universitaris a  aquesta capital. Manresa és una ciutat en què no hi falta de res, tal com un Conservatori de música, havent estat sempre preparada a l’hora d’assumir nous reptes

La ciutat també destaca pel seu conjunt medieval, amb els ponts damunt el riu Cardener i la seva catedral d’estil gòtic. A més, en aquesta ciutat també es troben esglésies d’estil barroc, així com interessants edificacions modernistes.

El topònim Manresa és arreu del món gràcies a la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loyola (1491-1556). Sant Ignasi, després de militar, es va refugiar a la Cova (1522-1523) per escriure els seus Exercicis Espirituals

 

  • 1
  • 2