Navega per la categoria

Ensenyament

Lleis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA. Assoc. – Les Corts – 25 de març de 2021

Segons el Diccionari normatiu valencià, tenim dos grans grups de lleis. La Regla universal a la qual estan subjectes els fenòmens de la naturalesa, i la Norma o conjunt de normes que regulen la conducta o les conviccions de les persones.

Les lleis de la Naturalesa són universals i invariables, concebudes i ideades al meu entendre per la mà de Déu. Es pot posar com exemple la Llei de la gravetat, universal, inequívoca, i independent del transcurs del temps. Es pot parlar també de la llei de la pubertat, que afecta a totes ls persones que coneixem. Es pot afegir que la pubertat sacseja la vida de tothom amb unes consqüències ben documentades

Les lleis de l’Home estan pensades a partir dels Manaments de la llei de Déu. Per molt que es llegeixi: “no matis”, la gent continua matant. Aquí trobem la nostra batalla diària: “cal que tothom es comporti seguint la Llibertat que ens ha estat donada”. Queda doncs clar que hi ha lleis que són invariables, les naturals, i les lleis humanes que cal que mantinguin la pau social entre les persones

Ciència és el conjunt de coneixements adquirits per mitjà de l’estudi, l’observació i el raonament, organitzats sistemàticament i dels quals es deduïxen principis i lleis generals. Sovint, quan es parla de Ciència, es confon amb la Medicina tot i que és una de tantes. Les ciències més potents són les experimentals i matemàtiques (Física, Química, Biologia, Geologia, i Matemàtiques)

Les ciències experimentals i matemàtiques permeten fer experiments, i els seus fruits poden adquirir una forma matemàtica, molt útil per fer prediccions. Totes aquestes ciències poden alimentar les ciències mèdiques, que per elles soles no poden fer experiments: no es pot jugar amb la vida d’una persona…!

La meva preocupació més fonamental és com entren en societat aquells nois i noies que a 16 anys surten de l’obligatorietat del sistema d’ensenyament. Aquests nois i noies, sense majoria d’edat, han d’encarrilar la seva vida a consciència, ajudats pels qui vulguin ser ajudats. Dins l’actual debat entre coneixements i competències, advoco perquè totes les autoriats educatives proporcionin a tots els qui entren en societat complets coneixements i competències en la faceta afectiva i en el món del treball

Claus de volta per una societat més digna que la que hi pugui haver hagut en el passat

 

 

Llengua

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de gener de 2021

El papa Joan XXIII va anunciar l’any 1959 el Concili Vaticà II (1962-1965) per a una posada al dia de l’Església Catòlica. Un dels temes importants fou la renovació de la Missa, que entre tots els serveis religiosos, es faria en la Llengua pròpia dels feligresos

Saber el nombre de serveis religiosos fets amb la Llengua d’aragonesos, balears, catalans i valencians és un índex molt fiable per determinar l’ús de la nostra Llengua pròpia en la vida de les parròquies catòliques de la Catalanofonia

La dictadura franquista va deixar el català reduït a l’àmbit familiar (1939-1975), però l’Església Catòlica va seguir les indicacions lingüístiques del Concili Vaticà II.

Discrepo totalment de la denominació Països Catalans perquè és tendenciosa i falsa d’unes comunitats que no poden dir-se països stricto sensu i molt menys catalans. Una expressió molt més aproximada seria la de Catalanofonia

La nostra llengua habitual té un abast d’uns 2,7 milions de persones a Catalunya, d’uns 1,3 milions de persones a València, i d’uns 0,4 milions a Balears. El total és d’uns 4,5 milions. L’entenen més de 10 milons de persones

El règim franquista al no veure minvar els anhels per la nostra Llengua va iniciar uns atacs erms de profunditat. Feia córrer que la nostra Llengua era un dialecte, però de què ? En efecte del llatí tal com ho és el castellà. Hi ha encara una provocació encara actual: la nostra Llengua seria la que utilitzen només els pastors de cabres…

El que no es pot fer mai: forçar ningú parlar en la nostra Llengua. Això té efectes retroactius molt més enllà del que es pugui arribar a pensar. La incorporació de nous parlants només es pot fer des de la seducció… tot altra cosa és suicida