Tràmits

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de desembre de 2020

Hi ha cos que no canvien en el temps. Una d’aquestes és fer tràmits a través d’oficines públiques d’atenció al que tributa. Quan he de fer una gestió a través de les Administracions públiques, se m’encongeix el cervell perquè no sé quant de temps hi hauré d’aplicar

Ahir per exemple vaig anar a demanar cita prèvia a unes instal·lacions de nivell de tot Espanya. No vaig poder entrar perquè l’home de seguretat em va donar uns telèfons on trucar. La comunicació es tallava pocs segons després. Vaig provar de fer-ho telemàticament, però els títols dels enllaços no eren fàcils de triar. Finalment ho va fer la nostra assessoria, que és el volen: nul contacte amb el ciutadà

Aquestes coses es donen normalment en qualsevol nivell territorial: espanyol, català, municipal. Encara no ens hem desempellegat del famós: “vuelva usted mañana”, la qual cosa és penosa sota el meu punt de vista

A nivell internacional tinc un parell d’anècdotes. Jo volia anar als Estats Units per fer-hi un doctorat. M’exigien les notes dels dos exàmens. En un moment dels exàmens (abans o després) s’havia d’escriure l’adreça de la universitat, que feia el cas. Mai van rebre les notes si no fos perquè així ho vaig saber. Vaig enviar-hi un telegrama, però em van dir que ho tornés a provar durant el curs següent

Jo ho vaig deixar córrer perquè vaig veure que les coses anaven com aquí: l’atzar manava. Posteriorment, el Govern francès em va concedir una beca. Tot oli en un llum, no va fallar absolutament res. Bingo…! Hi ha països que funcionen bé, però d’altres no.

 

 

Carxe

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de desembre de 2020

SDRCA, Assoc. afegeix un nou web, Cruïlla Cultural (cruilla-cultural.org). Aquesta incorporació complementa Barcelona-drassanes-per-Africa.org (BdA). Cruïla Cultural podrà ser una volta per als d’origen estranger. Els visitants podran veure el que els envolta. BDA, en canvi, cerca l’atenció de les persones que tenen interès per Àfrica i els africans. Cruïlla Cultural afavoreix coneixements als africans, però BdA busca persones interessades per Àfrica

L’àmbit d’acció de Cruïlla Cultural no és altre que el de la Catalanofonia, immersa en l’antiga Corona d’Aragó, que encara subsisteix en allò essencial, cultura i societat. El plantejament es fa en les antigues 4 nacions: Aragó, Balears (Mallorca), Catalunya (comtats catalans), i València (regne)

Dins del conjunt d’Espanya, ressalta també la comarca del Carxe (Múrcia), on encara es parla valencià i s’hi ensenya (Iecla, Jumella, Favanella). Fora d’Espanya, hi trobem el Principat d’Andorra, el Rosselló (F), i l’Alguer (I)

Llengua comuna

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de desembre de 2020

Pompeu Fabra (1868-1948) és qui va donar modernitat a la llengua catalana, conegut com el “seny ordenador  de la llengua catalana” per la seva feina de dotar una normativa moderna a la nostra llengua

Analitzant a posteriori els resultats de Pompeu Fabra, es nota que no va gaudir de massa recursos. Es va refugiar en els models que es van fer servir a Alemanya o Itàlia per construir-ne llengües estàndards a partir de les formes de parlar en ambdós països (el següent fou dir dialectes a les formes que es van fer servir per construir-ne les estàndards, que són les actuals)

Una segona decisió, emulada d’aquestes dues llengües europees, fou partir de la llengua que hi havia en les zones més poblades, Barcelona. Va deixar de banda València que només es va recuperar amb les Normes de Castelló. Els valencians continuen utilitzant aquestes normes

Quan semblava que les aigües estaven una mica tranquil·les, l’Institut d’Estudis Catalans signa una nova gramàtica que elimina molt la utització de diacrítics. No sé quan s’acabarà aquesta pugna entre Barcelona i València. Jo utilitzo sovint el Diccionari normatiu valencià. Més ben dit, és el diccionari que faig servir

Vaig descobrir el Diccionari català-valencià-balear (1906-1963) fa poc menys de 40 anys a l’Institut d’Estudis Catalans. És tal la magnitud i la precisió de l’obra que les cames et poden fer figa. Fa uns anys que l’Institut d’Estudis Catalans el va fer accessible a través d’Internet. Aquesta obra faraònica és una crida per continuar lluitant a favor de la unitat de la llengua

 

Corona d’Aragó

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 3 de desembre de 2020

Està demostrat que costa molt que una publicació pugui trobar tantes notícies de tots els territoris de l’antiga Corona d’Aragó. Barcelona ha fracassat totalment en aquest camp, però València l’ha substituït amb la revista El Temps. Nogensmenys, donat que El Temps té més clients a Catalunya, la informació territorial queda una mica desfigurada. El mateix li passa a VilaWeb tot i que té millors resultats

Cruïlla Cultural no té intenció d’ultrapassar ningú perquè el que interessa és fer arribar l’opinió sobre tota mena de fets que tinguin com a referència les diferents zones catalonòfones d’Espanya Cruïlla Cultural reivindica la cultura d’uns territoris d’Espanya que encara conserven moltes coses en comú

Jo he anat visitant tots aquests indrets tan entranyables al llarg de la meva vida. No oblidaré mai un viatge fet per etapes des de Manresa fins Cartagena i Múrcia. Anava acompanyat dels meus pares perquè el viatge en qüestió el vaig fer quan encara era adolescent. Encara ho recordo perquè vaig poder confirmar unes realitats culturals valencianes que continuen sent vàlides avui dia

Hi ha persones catalanes que encara no entenen la bondat d’aquestes relacions nord-sud i sud-nord

Més enllà de les fronteres catalonòfones, he trobat a l’Aragó formes de fer genuïnes, socialment molt emparentades amb les nostres. Balears experimenta vincles amb tot els altres territoris, però s’hi noten comportaments molt propis de les illes