Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de desembre de 2020
Palma és una ciutat de 208,63 km2 situada a l’illa de Mallorca, capital de les illes Balears. Fins fa poc anomenada Palma de Mallorca per raons toponímiques. No hi ha cap altra Palma a Espanya que arribi a tenir els seus 409.578 habitants. Actualment constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.
Palma tingué un distintiu propi amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, fundada a Barcelona 1904. Fins relativament poc no havia visitat Palma, però vaig dedicar-hi temps per tal de preparar una sèrie de cursos. D’aquestes visites hi vaig trobar un ambient diferent al que vaig gaudir a València, molt similar al de Barcelona. Aquestes diferències es poden explicar per consideracions pròpies de la insularitat dels seus habitants
Palma va veure néixer Ramon Llull (1232-1316), el gran escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.
Llull creà un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d’altres religions. L’ambició del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l’enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva i de llengua, d’acord amb les característiques del destinatari.
D’aquesta extensa producció literària es conserven 260 obres, d’entre les quals, literàriament, es poden destacar el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l’orde de cavalleria, el Romanç d’Evast e Blaquerna, el Llibre de Santa Maria, el Llibre de meravelles, lo Desconhort, l’Arbre de ciència, l’Arbre de filosofia d’amor, el Cant de Ramon o el Llibre de les bèsties.
El llegat de Ramon Llull va ser un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominat lul·lisme, que estimularen la seva exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià, els quals, a més d’atacar-lo pel contingut de la seva obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l’alquímia o la càbala. Aquesta confrontació ha distorsionat la percepció popular de la seva personalitat real i ha afectat negativament el seu procés de canonització. Actualment és, eclesiàsticament, servent de Déu, encara que popularment sigui considerat i titulat com a beat.
Font: wikipedia