Navega per l'etiqueta

CATALUNYA

NEVIPENS ROMANI

Juan de Dios Ramírez-Heredia – Presidente de Unión Romaní, 21 de mayo de 2021

A este correo hemos añadido el último número de NEVIPENS ROMANI, nuestro periódico gitano que va a cumplir en 2021 la friolera de 36 años de existencia. En sus páginas está reflejada la vida de la comunidad gitana española con abundantes referencias a la población gitana mundial. Nos enorgullece decir que nunca, antes de ahora, ha existido en nuestro país una publicación que se ocupe de los gitanos y de sacar a la luz, ¡cada quince días!, una publicación realizada por los propios gitanos.

Dicho lo anterior acudimos a usted, como también a vosotros y vosotras, para pedir vuestra ayuda. Necesitamos que varios miles de personas ―no me atrevo a decir cuántos― nos ayuden a continuar con nuestro proyecto formalizando una suscripción. Con las escasas subvenciones que recibimos de los poderes públicos no llegamos ni siquiera para pagar el sello de correos que hemos de poner al periódico.

Si eres gitano o gitana debes contribuir. Son 15 euros al año. Y si 15 euros te parecen mucho, contribuye con lo que puedas.

Y no lo olvide, la cuenta corriente a la que debe poner la transferencia es la siguiente: Caixabank ES82 2100 0546 0202 0009 4925

Nais Tumenge (Muchas gracias) Sastipen thaj Mestipen (Salud y libertad)

TE AVEN BAXTALÉ (Que seáis felices) Tradicional saludo de los gitanos europeos

Setmana anglesa

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de maig de 2021

Recordo clarament que quan, anàvem a col·legi, es va imposar clarament la setmana anglesa, la de les 40 h de dilluns a divendres. Me’n recordo tant perquè ens vam alliberar de les 4 h del matí del dissabte

Se sentia plenament que el nostre món estava canviant, però en el món actual els actuals divendres fan la mateixa flaire d’aquells dissabtes anteriors als de la setmana anglesa

Actualment, s’està notant una tendència que està despullant els divendres. Sigui pel que sigui, sovint recuperant hores entre setmana, les tardes dels divendres només queden per l’atenció al públic

Està clar que, si una associació vol oferir una trobada, no es farà divendres per la tarda perquè tothom, almenys els qui poden, se’n van al migdia de cap de setmana. Tampoc es convoquen els dilluns perquè la gent encara no s’ha recuperat del cap de setmana

Queden doncs tres dies hàbils per a convocar trobades: dimarts, dimecres i dijous, però sobretat dijous perquè ja hi ha la flaire del cap de setmana. Quant de temps manca per assolir la setmana de 36 h o la de 32 h? Això ho anirem veient sobre la marxa

S’ha fet en paral·lel una estimació per mesos del que es treballa durant l’any. Hi ha 4 mesos crítics: el de Setmana Santa, el juliol, l’agost, i el desembre. En aquests mesos es va a màquina lenta perquè les persones pensen més en les vacances que en qualsevol altra cosa

Tenim doncs amb aquesta enquesta que només es treballen a fons 8 mesos durant l’any. Transformant mesos amb hores setmanals: 8/12 = 2/3, 40*2/3 = a unes 27 h setmanals. Qualitativament, tenim resultants semblants.

Les persones preguntades validen aquests resultats aproximats del temps de treball. Afirmen que avui dia la informatització ha reduit els temps operatius

 

 

Parlament de Catalunya

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

El Parlament de Catalunya és l’òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

L’article 55 de l’Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que

  • Representa el poble de Catalunya.
  • Exerceix la potestat legislativa, aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya i controla i impulsa l’acció política i de govern.
  • El Parlament és inviolable.
  • La seva composició ha de ser d’entre 100 i 150 diputats, actualment està format per 135 diputats, que s’elegeixen per sufragi universal.

Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona

Els primers antecedents es remunten al segle XI. El Parlament actual es va restablir l’any 1980

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d’un parlament medieval. Així, l’historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: “en la Definició d’organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya” del segle XIV

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Al segle XIV, de les Corts Generals sorgeix un organisme permanent, la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d’Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d’autogovern.

 

 

Font: wikipedia

Mare de Déu de Montserrat

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

La Mare de Déu de Montserrat, coneguda popularment com la Moreneta, és la patrona de Catalunya i una de les nou Patrones de les Comunitats Autònomes d’Espanya. La imatge es venera al Monestir de Montserrat, símbol per a Catalunya i un punt de pelegrinatge per a creients, a més d’un atractiu turístic.

El 12 de setembre de 1881, el papa Lleó XIII va declarar oficialment la Mare de Déu de Montserrat com a patrona de les diòcesis de Catalunya. Se li va concedir també el privilegi de tenir missa i oficis propis. La seva festivitat se celebra el 27 d’abril.

Segons la llegenda, la primera imatge de la Mare de Déu de Montserrat la van trobar uns nens pastors en l’any 880. Després de veure una llum a la muntanya, els nens van trobar la imatge de la Mare de Déu a l’interior d’una cova. A l’assabentar-se de la notícia, el bisbe de Manresa va intentar traslladar la imatge fins a aquesta ciutat, però el trasllat va ser impossible ja que l’estàtua pesava massa. El bisbe ho va interpretar com el desig de la Mare de Déu de romandre al lloc en el qual se l’havia trobat i va ordenar la construcció de l’ermita de Santa Maria, origen de l’actual monestir.

Font: wikipedia

Aran

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de desembre de 2020

Aran o la Vall d’Aran, de vegades anomenada paper su topònim oficial Val d’Aran o Vath d’Aran, en aranès, és una vall pirinenca i una comarca (en occità: parcan) situada a al sud-est de la històrica i cultural Gascunya, on ‘també va regir la històrica, encara més gran, d’Occitània.

Administrativament és una entitat territorial singular de Catalunya considerada com a Realitat nacional occitana. Amb capital a Viella (Vielha en aranès), te un govern autònom, el Consell General d’Aran, en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d’Aran, actualitzada amb la nova Llei d’Aran de gener de 2015.

Va ser una comarca fins l’any 2015, any a partir del qual es considera legalment entitat territorial singular.

La llengua pròpia i oficial és l’occità aranès, que pertany al conjunt del Gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra seva festa nacional, la Hèsta d’Aran, el 17 de juny.

Aran és un territori espanyol situat al vessant nord dels Pirineus centrals, a la província de Lleida, Catalunya. Hi conviuen tres llengües cooficials: l’aranès (dialecte local de l’occità), el català i el castellà

Limita al nord amb França (departament d’Alt Garona), a sud-oest amb la comarca aragonesa de la Ribagorça, Osca, al sud amb la comarca catalana d’Alta Ribagorça, Lleida, i a l’est amb la de Pallars Sobirà, Lleida. Compta amb 10.093 habitants (cens de 2019) i la seva capital és Vielha e Mijaran, seu del seu govern autònom propi, el Consell General d’Aran.

Font: wikipedia

Manresa

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – 14 de desembre de 2020

Manresa és una ciutat catalana de 77.714 habitants (2019) amb una superfície de 41,66 km². Manresa és la capital espiritual de Catalunya. Aquesta ciutat domina el medi natural i construït del seu entorn. Osona, el Berguedà, el Solsonès, l’Anoia, la Cerdanya són comarques del seu entorn vinculades al Bages, capital Manresa. L’àrea d’influència la descriu el diari Regió7 amb els seus continguts. Aquesta ciutat, gràcies a què pertany a la província de Barcelona, ha assumit la capitalitat de Catalunya (2019)

Manresa ha estat dominada per la geografia del terreny. No hi havia fins el 1974 una carretera pròpiament dita que l’acostés a la ciutat de Barcelona. Només hi havia els enllaços de Collbató i Can Massana per arribar a la N II de Lleida a Barcelona. Aquest cop mitjançat l’enllaç d’Olesa de Montserrat. Més recentment es va construir una autopista de muntanya que va més enllà de Manresa, per accedir finalment al Túnel del Cadí i així arribar a Puigcerdà. Una gran infraestructura viària és l’Eix Transversal que uneix Manresa amb Lleida i Girona. Totes aquestes vies han donat molta importància a la ciutat

Cardener i Llobregat són rius que passen pel terme, que aigües avall s’ajunten prop de Sant Vicenç de Castellet. Se sol relacionar Manresa amb la muntanya de Montserrat, del terme de Monistrol de Montserrat (el Bages). Manresa és dipositària de dues línies de trens, Ferrocarrils Catalans i Renfe. La línia dels Catalans és de via estreta i la de Renfe, que arriba a Cervera (la Segarra), és d’amplada espanyola. La línia dels Catalans es va construir sobretot pel transport de minerals (potassa del Bages i carbó del Berguedà)

Una entitat molt important de Manresa és encara l’Escola de Mines perquè abraçava totes les explotacions mineres. Aquesta Escola ha estat molt important per a bastir de centres universitaris a  aquesta capital. Manresa és una ciutat en què no hi falta de res, tal com un Conservatori de música, havent estat sempre preparada a l’hora d’assumir nous reptes

La ciutat també destaca pel seu conjunt medieval, amb els ponts damunt el riu Cardener i la seva catedral d’estil gòtic. A més, en aquesta ciutat també es troben esglésies d’estil barroc, així com interessants edificacions modernistes.

El topònim Manresa és arreu del món gràcies a la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loyola (1491-1556). Sant Ignasi, després de militar, es va refugiar a la Cova (1522-1523) per escriure els seus Exercicis Espirituals

 

Barcelona

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de desembre de 2020

Barcelona és l’antiga Barcino romana aïllada per Collserola, no li van donar massa importància. El municipi de Barcelona té 101,35 km2. La seva superfície rau entre Collserola i les platges de la Mar Mediterrània. La seva població és d’uns 1,6 milions de persones, amb un continu declivi des de fa uns quants anys. Moltes persones emigren cap a comarques veïnes per culpa dels preus del lloguer i de l’habitatge. El lloguer mitjà d’un pis a Barcelona és d’un 1.720€ (2020), la qual cosa posa de manisfest que els ingressos d’una família no permeten gaire alegries

L’actual municipi de Barcelona se sustenta per la incorporació de fa al voltant d’un segle de totes les localitats veïnes (1897-1921) dins la plana que va del Collserola i les platges. Els municpis absorbits foren les Corts de Sarrià, Gràcia, Horta, Sant Andreu del Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Santa Maria de Sants, Sarrià, i Vallvidrera. Barcelona pertany al Consell Comarcal del Barcelonès (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, i Badalona). Aquest Consell s’ha tornat a posar en marxa fa poc (2020)

Hi ha un soroll de fons de fa molt de temps perquè Barcelona absorbeixi tots els municipis de l’Àrea Meropolitana. Fa anys que sento aquest soroll per la qual cosa respiro una mica més tranquil. Estic oposat radicalment a aquesta regió metropolitana. Tot plegat és un peix que es mossega la cua. Com més veïns de Barcelona es facin veïns de localitats metropolitanes, més necessària l’ampliació de molts serveis com ara el transport, que es va millorant així que es pot

Sóc contrari a tota formació de suburbis al voltant de Barcelona. Aquests  pobles i viles de l’extraradi haurien de ser gestionades pels seus propis Consells comarcals perquè per això hi són. S’ha de tancar l’aixeta emigratòria de Barcelona. Cal fer públics els plans urbanístics que necesiten aquestes localitats del Baix Llobregat, Barcelona, Maresme, Vallès Occidental, i Vallès Oriental

 

Catalanofonia

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de desembre de 2020

Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 – Alzira, 1276) continua essent la principal figura política que ha donat la Corona d’Aragó fins l’actualitat. Tal com diu el nom amb què és conegut va recuperar terres ocupades per sarraïns. Va fundar els regnes de Mallorca i de València. Va ocupar Múrcia que va regalar al seu sogre Alfons X el Savi. Es veu en aquest fet la bona relació amb Castella

El problema de conquerir terres no era en aquells temps un problema militar sinó de disposar de persones que vulguessin colonitzar les terres ocupades. Aquest fet s’expressa molt bé en la colonització de València on fou ocupada per aragonesos (terres interiors) i catalans (terres litorals). Aquesta situació encara té sentit avui dia

No sé qui es va inventar l’expressió Països Catalans perquè és notablement ofendosa a les orelles. Mai han existit els països catalans si no els subscribim a Catalunya, amb les notables diferències entre comarques. Els únics que s’han adscrit a aquesta denominació són els rossellonesos perquè s’autonomenen “pays catalan”. En francès, país no té cap connotació política, és com anomenen un territori determinat. A França es parla més de regions

El Diccionari normatiu valencià tés una accepció de país molt similar a la francesa. Així país, a més de ser una unitat política, és contrada o terra. Aquest és l’ús que en terres catalanes fan de país com ara: “aquest país és dur de treballar”, “en aquest país no hi plou prou”, o “en aquest país parlem en català”

Jaume I d’Aragó va néixer al Llenguadoc-Rosselló. Poc temps va durar la unitat política de la Catalunya espanyola amb la Catalunya francesa. El Rosselló ha estat sempre molt unit al sud-est de França, però també formà part del Regne de Mallorca

Essent fidel amb el diàleg mantingut amb una noia valenciana, va quedar clar que València no forma part d’uns hipotètics països catalans sinó d’unes terres catalanòfones. Així pensant amb la francofonia, podem establir que hi ha un mapa anomenat catalanofonia

Un altre font de batalla continua essent la denominació més popular de la Comunitat valenciana. L’escriptor valencià Joan Fuster Ortells (1922-1992) va proposar el nom de País valencià, però que mai ha rebut una inequívoca salutació de tots valencians. Un poble ha de tenir una única denominació. No crec que sigui massa revolucionari anomenar aquest poble segons València, de la mateixa manera que hi ha la ciutat de València i la província de València. S’entén segons el context. Tanmateix, la denominació oficial és Comunitat valenciana

Un altre nyap que hi ha és com denominar les comarques catalanòfones de l’Aragó. Sempre sembla coherent que Catalunya es vulgui presentar com la font de conflictes. Per què no es deixa que cadascú triï ? Segons Catalunya aquestes són les comarques de Ponent quan són les comarques orientals de l’Aragó. Catalunya sempre vol manar, però sembla que no ho vulgui quan posa pals a les rodes a altres entitats polítiques. Crea problemes innecessaris. Potser Catalunya vol viure al marge de la catalanofonia ?

 

Independentisme

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de desembre de 2020

Vaig gaudir l’oportunitat de poder treballar a tota màquina durant quatre mesos sencers en un laboratori francès. Era la meva única oportunitat d’acabar la part experimental de la meva tesi. L’ajudant del cap em va ajudar en tot allò que necessitava. El cap em va fer bascular pocs dies després d’haver arribat perquè volia que abandonés la meva feina en el seu benefici directe.

Jo tenia la decisió feta, només calia que articulés una frase que no li fes mal. Vaig buscar-me un lloc tranquil, fora del laboratori. No va passar res que m’impedís continuar bé la meva feina. Al marxar em va donar una molt bona carta de presentació. Aquesta carta em va fer molt de servei per aconseguir una bona feina del meu ram

L’únic que em va mosquejar fou l’últim paràgraf on s’esplaiava describint la meva catalanitat. És estranya aquesta animadversió d’un home que estiuja a la Costa Brava. De fet, no és cap sorpresa perquè en cap dels 20 països que he visitat he trobat bones paraules de Catalunya

Un cop a la feina que posteriorment vaig trobar, vaig fer el que feia normalment, escriure en català. Renoi, em van acusar d’independentista només pel fet d’escriure en català. Vaig frenar els ànims com vaig poder. El català parlat era universal a tota l’empresa. He trobat una explicació respecte aquesta paradoxa. Un dels autors del Diccionari català-valencià-balear acusa Pompeu Fabra de fer un ús partidista del català, concretament encarat cap a l’independentisme

Així que vaig néixer tothom em parlava en català, el vaig aprendre a escriure a base de llegir premsa escrita en català. Mai no sabia que escriure en català fos independentista, però aquesta tendència és reportada de fa més d’un segle

Per altra banda, molts identifiquen el català amb nissagues catalanes, però jo no formo part de cap nissaga. Sembla ser que els catalans de nissaga volen el català per ells mateixos, àmbit restringit.  Sembla ser que els altres catalans volen manifestar-se  en favor de una major universalitat de la llengua, àmbit ample. Si es desactivés aquesta troca, el català-valenciá-balear es podria desenvolupar sense problemes

Tràmits

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de desembre de 2020

Hi ha cos que no canvien en el temps. Una d’aquestes és fer tràmits a través d’oficines públiques d’atenció al que tributa. Quan he de fer una gestió a través de les Administracions públiques, se m’encongeix el cervell perquè no sé quant de temps hi hauré d’aplicar

Ahir per exemple vaig anar a demanar cita prèvia a unes instal·lacions de nivell de tot Espanya. No vaig poder entrar perquè l’home de seguretat em va donar uns telèfons on trucar. La comunicació es tallava pocs segons després. Vaig provar de fer-ho telemàticament, però els títols dels enllaços no eren fàcils de triar. Finalment ho va fer la nostra assessoria, que és el volen: nul contacte amb el ciutadà

Aquestes coses es donen normalment en qualsevol nivell territorial: espanyol, català, municipal. Encara no ens hem desempellegat del famós: “vuelva usted mañana”, la qual cosa és penosa sota el meu punt de vista

A nivell internacional tinc un parell d’anècdotes. Jo volia anar als Estats Units per fer-hi un doctorat. M’exigien les notes dels dos exàmens. En un moment dels exàmens (abans o després) s’havia d’escriure l’adreça de la universitat, que feia el cas. Mai van rebre les notes si no fos perquè així ho vaig saber. Vaig enviar-hi un telegrama, però em van dir que ho tornés a provar durant el curs següent

Jo ho vaig deixar córrer perquè vaig veure que les coses anaven com aquí: l’atzar manava. Posteriorment, el Govern francès em va concedir una beca. Tot oli en un llum, no va fallar absolutament res. Bingo…! Hi ha països que funcionen bé, però d’altres no.

 

 

  • 1
  • 2