Anna Oliver i Borràs, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, 15 abril 2026
Anna Oliver i Borràs, presidenta d’Acció Cultural del País Valencià, 15 abril 2026
EL TEMPS, 14 abril 2026
EL TEMPS, 14 abril 2026
VILAWEB, 14 abril 2026
Fragmenta Editorial, 14 abril 2026
El teòleg Josep Rius-Camps, autoritat mundial en estudis bíblics i patrístics, ha estat guardonat amb la Creu de Sant Jordi a títol pòstum per part del govern de la Generalitat de Catalunya. Un guardó que la Generalitat entrega des del 1981 i que també ha reconegut humanistes fonamentals com Josep Ferrater Mora, Raimon Panikkar, Xavier Rubert de Ventós o Hilari Raguer.
Nascut a Esparreguera el 1933 i mort a Barcelona el novembre del 2025, Rius-Camps va ser autor de nombrosos estudis en català, castellà i anglès sobre patrística (Orígenes, les Pseudoclementines i Ignasi d’Antioquia) i sobre Nou Testament (Marc, Lluc-Fets i Joan). Va tenir cura, amb Jenny Read-Heimerdinger, de l’edició bilingüe (grec-català), per primera vegada en una sola obra, dels dos volums dels escrits de Lluc: Demostració a Teòfil. Evangeli i Fets dels Apòstols segons el Còdex Beza (Fragmenta, 2009), obra amb la qual va ser guardonat amb el Premi Ciutat de Barcelona de traducció al català de l’any 2009. A la novel·la Diari de Teòfil (Fragmenta, 2011) va donar forma narrativa a les seves investigacions sobre l’obra de Lluc. L’any 2014, Ignasi Moreta va publicar a Fragmenta el llibre Converses amb Josep Rius-Camps, on repassava tota la seva trajectòria.
Segons Ignasi Moreta, editor de Fragmenta i autor del llibre Converses amb Josep Rius-Camps: «Josep Rius-Camps rep amb la Creu de Sant Jordi un reconeixement certament tardà, però ben just. Apassionat per la investigació, Rius-Camps va fer aportacions molt rellevants en els estudis bíblics i patrístics i les va publicar en català, castellà i anglès. La seva traducció del grec al català dels textos de l’evangelista Lluc, publicada a Fragmenta, va ser molt elogiada per Narcís Comadira i li va fer merèixer el Premi Ciutat de Barcelona. La Generalitat de Catalunya no podia deixar de reconèixer la vàlua d’un biblista de la seva talla. A l’ermita de Reixac, on va viure fins poques setmanes abans de morir, es reunia amb els seus seguidors i deixebles, que en recorden el rigor i la gosadia del seu mètode de treball i la seva qualitat humana excepcional.»
VILAWEB, 13 abril 2026
L’INDÉPENDANT, 12 abril 2026