Navega per la categoria

Llengua

Carxe

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 5 de desembre de 2020

SDRCA, Assoc. afegeix un nou web, Cruïlla Cultural (cruilla-cultural.org). Aquesta incorporació complementa Barcelona-drassanes-per-Africa.org (BdA). Cruïla Cultural podrà ser una volta per als d’origen estranger. Els visitants podran veure el que els envolta. BDA, en canvi, cerca l’atenció de les persones que tenen interès per Àfrica i els africans. Cruïlla Cultural afavoreix coneixements als africans, però BdA busca persones interessades per Àfrica

L’àmbit d’acció de Cruïlla Cultural no és altre que el de la Catalanofonia, immersa en l’antiga Corona d’Aragó, que encara subsisteix en allò essencial, cultura i societat. El plantejament es fa en les antigues 4 nacions: Aragó, Balears (Mallorca), Catalunya (comtats catalans), i València (regne)

Dins del conjunt d’Espanya, ressalta també la comarca del Carxe (Múrcia), on encara es parla valencià i s’hi ensenya (Iecla, Jumella, Favanella). Fora d’Espanya, hi trobem el Principat d’Andorra, el Rosselló (F), i l’Alguer (I)

Llengua comuna

Josep Juanbaró, [email protected] – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 4 de desembre de 2020

Pompeu Fabra (1868-1948) és qui va donar modernitat a la llengua catalana, conegut com el “seny ordenador  de la llengua catalana” per la seva feina de dotar una normativa moderna a la nostra llengua

Analitzant a posteriori els resultats de Pompeu Fabra, es nota que no va gaudir de massa recursos. Es va refugiar en els models que es van fer servir a Alemanya o Itàlia per construir-ne llengües estàndards a partir de les formes de parlar en ambdós països (el següent fou dir dialectes a les formes que es van fer servir per construir-ne les estàndards, que són les actuals)

Una segona decisió, emulada d’aquestes dues llengües europees, fou partir de la llengua que hi havia en les zones més poblades, Barcelona. Va deixar de banda València que només es va recuperar amb les Normes de Castelló. Els valencians continuen utilitzant aquestes normes

Quan semblava que les aigües estaven una mica tranquil·les, l’Institut d’Estudis Catalans signa una nova gramàtica que elimina molt la utització de diacrítics. No sé quan s’acabarà aquesta pugna entre Barcelona i València. Jo utilitzo sovint el Diccionari normatiu valencià. Més ben dit, és el diccionari que faig servir

Vaig descobrir el Diccionari català-valencià-balear (1906-1963) fa poc menys de 40 anys a l’Institut d’Estudis Catalans. És tal la magnitud i la precisió de l’obra que les cames et poden fer figa. Fa uns anys que l’Institut d’Estudis Catalans el va fer accessible a través d’Internet. Aquesta obra faraònica és una crida per continuar lluitant a favor de la unitat de la llengua

 

  • 1
  • 2