Equitat.org, 8 maig 2026

Moquel Àngel Alegre, Coordinador de l’Anuari de l’Educació

L’Anuari de l’Educació arriba als 20 anys de trajectòria i es consolida com una cita anual de reflexió sobre l’estat de l’educació. Enguany, amb dos moments que volem compartir: el presentarem al juny i el debatrem en unes jornades el 16 i 17 de setembre.

Millorar l’educació és un repte majúscul.

Majúscul per difícil, i per necessari. I per compartit. Apareix en el primer lloc de l’agenda educativa del Govern, però també mobilitza el professorat en la seva pràctica diària i en la reivindicació de més recursos; els ajuntaments quan impulsen programes d’orientació i suport educatiu; les famílies quan es preocupen pels resultats dels seus fills; i el mateix alumnat, en el seu esforç constant per aprendre.

L’Anuari no té cap altre horitzó que aquest mateix, contribuir a millorar el sistema educatiu.

I s’hi apunta aportant coneixement, debat i propostes. Coneixement sobre l’estat de l’educació a Catalunya –analitzem indicadors i polítiques–, debat amb experts i professionals del sector, i orientacions d’acció per a la millora de les oportunitats educatives d’infants i joves. 

Aquest projecte arriba enguany a les dues dècades de trajectòria.

El 2006 publicàvem el primer Anuari, sota la direcció de Xavier Bonal, en un context marcat per l’aprovació del Pacte Nacional per l’Educació i pels debats sobre el finançament de l’escola concertada, la immersió lingüística o els reptes associats a la immigració i la cohesió social. I també pels primers resultats de PISA (2003), on no sortíem tan malparats com en l’actualitat. Vint anys després, dirigim, juntament amb Francesc Pedró, aquest Anuari de l’educació 2026 que som a punt de presentar. En un moment de forta tensió educativa i d’alta pressió pels resultats (entre ells, els de PISA).

Des d’una certa ingenuïtat positivista (que alguns creuran poc útil en el món de les “veritats alternatives”), continuem pensant que el coneixement sistemàtic i rigorós val més que el que no n’és, i que hauria de servir per informar millor els debats i les polítiques. Amb aquest pensament, a partir de 2026 l’Anuari es consolida com una publicació anual, amb l’objectiu d’actualitzar diagnòstics i propostes de manera continuada. Tot i que els canvis en les realitats i les polítiques educatives són sovint lents, els debats evolucionen ràpidament, i és imprescindible mantenir un espai estable de reflexió que permeti entendre els reptes i identificar solucions.

Conèixer per millorar, amb tres evidències com a màxima:

1) quan s’enquisten les desigualtats educatives, no es poden millorar resultats sense polítiques d’equitat; 2) aquestes polítiques han de garantir que els docents exerceixen quotidianament la seva professió en condicions òptimes; 3) cal que les polítiques siguin avaluables i efectivament avaluades per saber si i com funcionen. Aquests principis orienten els capítols monogràfics de l’Anuari 2026. PMOE, zones educatives, finançament per fórmula, FP i territori, models internacionals d’escoles complexes, mesures de vulnerabilitat dels centres, tots ells instruments amb potencial per fer viable la lluita contra les desigualtats educatives.

L’Anuari és un espai de trobada i conversa. Linda Darling-Hammond, a les jornades de l’Anuari del 16 i 17 de setembre.

Els dies 16 i 17 de setembre de 2026 debatrem al voltant dels seus continguts i de l’actualitat educativa en una Jornada que volem es converteixi en punt de referència per a la comunitat educativa. Serà al Hub Social i comptarem amb presentacions i taules rodones amb professionals de l’educació, docents, experts, famílies, autoritats polítiques, i amb una ponent internacional de primer nivell, Linda Darling-Hammond, que ha assessorat a presidents demòcrates dels Estats Units sobre la necessitat d’una política educativa basada en la justícia i la igualació d’oportunitats.

Reserva’t la data!

Equitat.org, 11 maig 2026

Joan Cuevas, Cap de Projectes, 11 maig 2026

Les escoles i instituts es van dissenyar per un clima que ja no existeix. La meitat dels centres públics no estan preparats per l’augment de calor i no actuar pot comportar menys dies lectius i pitjors resultats.

Hem infravalorat l’impacte de la calor en l’educació. Mentre hospitals, oficines o residències han incorporat sistemes d’adaptació climàtica, escoles i instituts sovint n’han quedat fora.

Però l’experiència i la recerca són clares: Quan les temperatures superen els 27 º disminueixen les capacitats cognitives i augmenten els problemes per concentrar-se, aprendre i conviure. Empitjoren els resultats i hi ha un impacte en la salut, ja que infants i adolescents són especialment vulnerables a la calor. Precisament als espais d’aprenentatge, de desenvolupament i protecció dels infants, és urgent actuar.

Avui hem presentat “Calor a l’escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país”, elaborat per Mar Satorras (Institut Metròpoli), Isabel Ruiz Mallén (UOC) i Joana Ortiz (IREC), amb un grup d’experts de l’àmbit climàtic, de la salut, social i educatiu.

Conclou que el problema serà cada vegada més greu si no actuem ara. El canvi climàtic avança especialment ràpid a la mediterrània i durant la primavera i la tardor, coincidint amb el calendari lectiu. Això afectarà especialment 1.220 centres del total de 2.500, que van ser construits abans del 2000 i que no s’han reformat climàticament.

Un problema educatiu, de salut pública i d’equitat que, com passa sovint, no es reparteix per igual: Hi ha centres més vulnerables, barris menys verds, edificis més degradats i comunitats amb menys recursos per adaptar-s’hi.

Adaptar les escoles és millorar el país i no és cap quimera. És una actuació tangible, amb efectes directes pels infants, els docents i tota la comunitat educativa. Vol dir tenir espais habitables i preparats pel futur i és perfectament viable: Implica combinar aïllament, ventilació, ombres, renaturalització, energies renovables i una climatització eficient. Representa una inversió de 200 euros per alumne durant una dècada (menys d’un 2% del pressupost d’Educació).

Moltes experiències demostren que el canvi és possible. Barcelona o Montornès han començat a adaptar integralment centres. Girona, Reus, Sabadell, Terrassa o Barcelona han impulsat la renaturalització de patis. Assajos de futur que, com ha explicat la Mar Satorras, no poden dependre d’un ajuntament o una AFA implicats, han de convertir-se en de país.

Som a temps d’actuar. Aquest dilluns, docents, direccions, administracions, professionals de la salut, famílies, arquitectes, enginyers, sindicats, moviments ecosocials i representants polítics hem coincidit en una mateixa convicció: adaptar les escoles al clima és una nova missió de país.