Equitat.org, 29 abril 2026
Elisabet Pladevall, Directora del Departament de Filologia Anglesa i de Germanística de la UAB
Encara que a priori potser no ho sembli, la competència en anglès –una competència bàsica al costat de la llengua catalana, la castellana, les matemàtiques i les ciències– és la que està més afectada per la desigualtat a Catalunya.
No és casual, doncs, que després de 10 anys aprenent-lo a l’escola i l’institut, només el 55% dels menors de 29 anys diguin que se sentin capaços de parlar-lo fluïdament. Tampoc que els centres d’alta complexitat obtinguin 17 punts menys que els altres centres als resultats de competències bàsiques.
A més a més, la sacsejada de la intel·ligència artificial, els reptes de la digitalització o la interconnexió global fan de l’autonomia amb l’anglès una competència encara més clau per al desenvolupament personal dels joves catalans.
Avui hem publicat “Per què ens costa tant l’anglès?” per aprofundir en un debat que porta molts anys a la conversa i del qual, qui més qui menys, té una opinió molt formada. Per això l’informe té un propòsit clar i directe: concretar les mesures que farien consolidar el nivell d’anglès dels joves després de passar per l’escola catalana. La conclusió és clara: A Catalunya no toca necessàriament començar abans a aprendre anglès sinó aprendre’l millor.
|
| No és cap secret que vivim en un país amb poca exposició pública a l’anglès. Per això, lluny de complexos que ens poden desorientar o paralitzar, la nostra realitat ens obliga, bàsicament, a ser eficients. A no deixar-nos endur per modes, a reajustar expectatives i, sobretot, a optimitzar el context d’aprenentatge.
Avançar l’edat de l’ensenyament de l’anglès com si formés part del nostre dia a dia a més de ser ineficient acaba sent frustrant, per qui l’aprèn i per qui l’ensenya. En canvi, convé consolidar bé les competències lingüístiques en català durant l’etapa infantil i intensificar les hores d’anglès a partir de 5è, per descomptat amb una aposta per l’oralitat seriosa i en grups reduïts.
L’informe ho concreta amb 7 mesures treballades amb un grup molt divers de professionals de la docència, la direcció de centres, la didàctica, la filologia anglesa i la recerca: |
|
|
|
|
| Ens ho hem de dir: ara com ara a Catalunya l’anglès deixa molt a desitjar. De fet PISA ens en donarà una fotografia encara més ajustada al setembre, quan publicarà per primera vegada resultats d’anglès com a llengua estrangera. Però ens ho hem de dir encara més alt: Catalunya pot consolidar l’anglès des de l’escola.
Tenim a l’abast accions realistes, poc costoses i sostenibles en el temps i el preu educatiu, social i democràtic és massa alt com per no aprofitar cada escletxa d’oportunitat. |
|
|
