Misteriosa Llum

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 21 de febrer de 2021

Avui, 21 de febrer, se celebra com cada any l’arribada de la misteriosa Llum a Manresa. La Llum, procedent de la muntanya de Montserrat, va arribar a l’antiga església del Carme el 21 de febrer de 1345.

Una Llum resplendent va entrar per una finestra de la façana principal de l’església del Carme al temps que les campanes es van posar a tocar soles. Un cop a dins es va situar sota la clau de volta de l’absis central dividint-se en tres rajos de llum que es repartiren entre l’absis, la capella de la Santíssima Trinitat i la de Sant Salvador. Després, es van tornar a reunir en un de sol que sortí de l’església en direcció una altra vegada cap a Montserrat.

Aquest fet és el punt final d’una disputa entre el bisbe de Vic i la ciutat de Manresa. Pel terme de Manresa hi passen dos rius: el Llobregat i el Cardoner, afluent del Llobregat, però a una cota realment inferior on són les edificacions de la ciutat. El Cardener aboca el seu cabal al Llobregat a Castellgalí, a 8 km de Manresa. Manresa necessitava més aigua corrent

Els consellers de la ciutat van decidir fer una sèquia que des de Balsareny fes arribar aigua a Manresa (1339). El bisbe de Vic s’hi va oposar excomunicant la ciutat (1340) tot i que el rei Pere III hi era a favor. Els obrers hi continuaren treballant. Mort el bisbe Galcerà Sacosta (5 d’abril de 1345), el nou bisbe Miquel de Ricomà hi va donar consentiment (12 de maig de 1345)

Diu la tradició però, que aquest canvi es va produir gràcies a una llum que va aparèixer, procedent de Montserrat, i que va travessar els vitralls de l’església de Carme il·luminant l’altar de la Santíssima Trinitat, la qual cosa es va interpretar com un senyal diví. Així, el bisbe Sacosta hauria acceptat llavors la represa de les obres de construcció de la sèquia, finalitzada el 1382, i que encara avui abasteix d’aigua als manresans.

Font: wikipedia

 

 

València

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de febrer de 2021

La Ibèria dels grecs (< 484 aC) és la Hispània dels romans (< 476 dC). Ibèria dóna nom a la península ibèrica. L’enderroc romà va donar lloc a la prevalència dels visigots (V – VIII), que foren expulsats per forces de l’islam (VIII – XV)

En temps de Jaume I el Conqueridor (1208-1276) no hi havia problema militar per ocupar les terres musulmanes del sud. El problema real era la quantitat de persones que estaven intressades en colonitzar les terres alliberades per la via militar

Encara que Jaume I fou capaç de colonitzar Mallorca amb persones catalanes, la colonització de les terres valencianes es va fer amb la col·laboració d’aragonesos i catalans. Els aragonesos ocuparen les terres interiors de València. Els catalans, les de la costa. La situació a hores d’ara es manté igual. La suma de catalans i aragonesos ha donat pas a valencians

Aquesta situació culturalment híbrida obre la porta al gentilici valencià. Per tant, València no és un país català com s’addueix a la terminologia dels Països Catalans. València forma part de la Catalanofonia com Andorra forma part de la Francofonia

La situació durant Jaume I era molt diferent a l’actual. Jaume I convingué en cedir la Múrcia conquerida al seu gendre castellà Alfons X el Savi  (1221-1284). Com es pot veure hi havia molt bona relació entre la Corona d’Aragó i el Regne de Castella

Acadèmies

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de febrer de 2021

Ls relacions entre Catalunya i València són molt poc conegudes pel gran públic. Una de les raons pot ser que la Constitució espanyola impedeix cap mena de federació entre autonomies. El president de la Generalitat valenciana, Ximo Puig Ferrer, lamentava fa poc que València no tingui l’esperit nacional que faria falta.

Una notícia també actual és que les dues Generalitats s’intercanvien documents oficials en català i valencià. Sembla ser que el Govern central hi posava certs impediments segurament perquè els funcionaris de l’Estat no els podrien controlar

S’han fet molts intents a banda i banda per millorar aquestes situació

Fa anys que es va crear la Xarxa Vives d’Universitats, que agrupa totes les universitats de la Catalanofonia, però no es noten massa els seus afectes. Pel que sé de primera mà, els seus fruits no apareixen massa a l’arena pública. La SDRCA s’hi ha entrevistat algunes vegades, però no n’ha tret l’entrellat

Un altre aspecte a considerar són les negociacions per a l’intervanvi de documents audiovisuals entre les cadenes públiques de televisió À Punt, IB3 i TV3

Una cosa molt important són els mercats de Catalunya i València. Dins l’àmbit espanyol, Catalunya és el principal client de València i València és el principal client de Catalunya. Aquesta manca de coneixement a nivell públic fa pensar en una manca de relacions entre ambdues autonomies

Potser és que la SDRCA no està prou informada, però lamenta la manca de notícies sobre què fan l’Institut d’Estudis Catalans i l’Acadèmia Valenciana de la Llengua. Dues acadèmies per a una sola Llengua. La SDRCA sap de resquitllada que ambdues acadèmies es parlen, fent inclús temes en comú

Com es pot veure tot és molt opac, sembla com si les coses es facin d’amagat… El Govern central hauria de fer les aportacions necessàries per enaltir una cultura com la que també és la seva

 

 

Immigrats

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 7 de febrer de 2021

Josep Tarradellas Joan fou el primer president de la Generalitat de Catalunya que va encunyar una frase fins aleshores mai sentida: “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”. A més d’un li va passar per alt que no hagués dit “Catalans, ja sóc aquí”. En efecte, Josep Tarradellas volia fer èmfasi en què tots els ciutadans de Catalunya tenen els mateixos drets i deures

El Codi civil català és l’únic codi de Catalunya que encara té vigència: “És catalana tota persona que té residència administrativa a Catalunya”

En temps de Jordi Pujol Soley, es va encunyar un eslògan que va tenir molt d’èxit: “Som 6 milions”. Aquesta frase reforça tot el que s’ha comentat abans. Avui dia s’ha canviat la frase per la de “Som 7,5 milions” perquè es compten els immigrats d’origen estranger. Es vol dir que tots els que tenim residència administrativa a Catalunya som catalans

Això vol dir que Catalunya té un 20% de la població d’origen estranger, immigrada. Aquest 20% indica que hi ha molta població d’origen estranger, però no diu res sobre quin és el seu origen de nivell internacional. Aquest 20% agrupa diferents col·lectius amb presència de persones de gairebé arreu del món

Aquests diferents orígens permeten albirar millors processos d’acolida que si fossin d’un únic país. Fent un ràpid balanç trobem els següents col·lectius: europeus de dins i fora de la UE, nord-africans, negroafricans, hispanoamericans, paquistanesos, xinesos, etc… Tots s’adapten al seu aire

 

Dominis

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de febrer de 2021

El domini lingüístic del castellà és molt més gran que el del català-valencià-balear. El castellà, a més de tot Espanya, es parla a tot el continent americà i a determinats llocs d’Àfrica, la qual cosa fa un total d’uns 500 milions, més que menys, de castellanoparlants. El domini lingüístic de la nostra Llengua és molt més migrat, només el tenen uns 10 milions de persones a Espanya, Principat d’Andorra, Rosselló (França), i l’Alguer (Itàlia)

La nostra Llengua es parla a Espanya a l’Aragó, Balears, al Carxe (Múrcia), Catalunya, i València

Hi ha persones que s’excusen de parlar català perquè la projecció de la nostra Llengua és moltíssim menor que la del castellà. En aquest sentit, hi ha també persones que s’escuden en què el castellà és l’única llengua oficial de tot Espanya. Tanmateix, el Govern espanyol va signar, fa temps, un document internacional legal amb què es compromet a donar aire a la nostra Llengua

Tot i el reduït domini de la nostra Llengua, té una fortalesa gramatical tan forta, o més inclús, com les nostres veïnes amb responsabilitats d’Estat: castellà, francès, italià o portuguès

La nostra Llengua té actualment tot tipus d’aplicacions on facin falta

 

Llengua

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 2 de gener de 2021

El papa Joan XXIII va anunciar l’any 1959 el Concili Vaticà II (1962-1965) per a una posada al dia de l’Església Catòlica. Un dels temes importants fou la renovació de la Missa, que entre tots els serveis religiosos, es faria en la Llengua pròpia dels feligresos

Saber el nombre de serveis religiosos fets amb la Llengua d’aragonesos, balears, catalans i valencians és un índex molt fiable per determinar l’ús de la nostra Llengua pròpia en la vida de les parròquies catòliques de la Catalanofonia

La dictadura franquista va deixar el català reduït a l’àmbit familiar (1939-1975), però l’Església Catòlica va seguir les indicacions lingüístiques del Concili Vaticà II.

Discrepo totalment de la denominació Països Catalans perquè és tendenciosa i falsa d’unes comunitats que no poden dir-se països stricto sensu i molt menys catalans. Una expressió molt més aproximada seria la de Catalanofonia

La nostra llengua habitual té un abast d’uns 2,7 milions de persones a Catalunya, d’uns 1,3 milions de persones a València, i d’uns 0,4 milions a Balears. El total és d’uns 4,5 milions. L’entenen més de 10 milons de persones

El règim franquista al no veure minvar els anhels per la nostra Llengua va iniciar uns atacs erms de profunditat. Feia córrer que la nostra Llengua era un dialecte, però de què ? En efecte del llatí tal com ho és el castellà. Hi ha encara una provocació encara actual: la nostra Llengua seria la que utilitzen només els pastors de cabres…

El que no es pot fer mai: forçar ningú parlar en la nostra Llengua. Això té efectes retroactius molt més enllà del que es pugui arribar a pensar. La incorporació de nous parlants només es pot fer des de la seducció… tot altra cosa és suicida

Zaragoza

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 24 de desembre de 2020

Saragossa, pertanyent a la Comarca Central, té un règim legal especial com a capital de l’Aragó. Zaragoza (en castellà i aragonès (oficialment, Zaragoza) és una ciutat i un municipi d’Espanya, capital de la comarca de Saragossa, de la província homònima i de la comunitat autònoma de l’Aragó

Amb una població de 674.997 habitants (2019) és la cinquena ciutat més poblada d’Espanya, després de Madrid, Barcelona, ​​València i Sevilla. i concentra més de l’50% dels habitants de l’Aragó

Està situada a la riba dels rius Ebre, Huerva i Gállego i de Canal Imperial de l’Aragó, al centre d’una àmplia vall. La seva privilegiada situaciò geogràfica la converteix en un important nus logístic i de comunicacions. Es troba a uns 300 km de Madrid, Barcelona, ​​València, Bilbao i Tolosa de Llenguadoc. Part del seu terme municipal està ocupat per la Reserva natural dirigida dels Sotos i Galachos de l’Ebre

El su nom actual procedeix de l’antic topònim romà, Caesaraugusta, que va rebre en honor a l’emperador Cèsar August al 14 a.C.

L’origen de la ciutat és remunta a Salduie, que va ser el nom de la ciutat ibèrica sedetana situada al solar de l’actual Saragossa des de la Segona meitat del ‘segle III a.C. Està documentat en monedes ibèriques i amb el nom de «Salduvia» en un text de Plini el Vell.

Amb la fundació de Caesar Augusta, la ciutat-estat íbera va passar a convertir-se en colònia immune de Ciutadans romans. La seva denominació romana va anar evolucionant a través de l’àrab Saraqusta.

La ciutat ostenta els títols de Muy Noble, Muy Leal, Muy Heroica, Muy Benéfica, Sempre Heroica i Immortal, atorgats en la seva majoria després de la seva resistència enfront de l’exèrcit napoleònic en els Sitios de Saragossa durant la Guerra de la Independència.

Tots aquests títols queden reflectits en el seu escut, mitjançant les inicials de cada un d’ells. Celebra la seva festa major en honor de la Mare de Déu del Pilar el 12 d’octubre. El patró de la ciutat és sant Valero (29 de gener).

Entre el 14 de juny i el 14 de setembre de 2008, any del bicentenari dels Sitios de Saragossa i centenari de l’exposició Hispanofrancesa de 1908

Saragossa va acollir l’exposició internacional Expo Saragossa 2008 dedicada a l’aigua i el desenvolupament sostenible. El 2010, Saragossa va ser la cinquena ciutat espanyola amb més turisme. A més, la ciutat de Saragossa va ser seu del Secretariat de Nacions Unides per a la Dècada de l’Aigua 2005-2015

La ciutat compta amb un PIB nominal de 135.987 millones USD i un PIB per càpita nominal de 26.119 USD, la qual cosa representa un PIB PPA per càpita de 26 120 USD, sent la 5a ciutat espanyola en activitat econòmica.

Font: wikipedia

 

Parlament de les Illes Balears

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

El Parlament de les Illes Balears és segons l’Estatut la representació del poble de les Illes. A més d’exercir el poder legislatiu, aprova a els pressupostos, controla el govern i a més tria el president de les Illes Balears

Te la seu a al carrer de l’Conqueridor de Palma, a l’edifici de l’antic Círculo Mallorquín. La Presidència l’ocupa Vicenç Thomàs i Mulet (PSIB-PSOE) des del 20 de juny de 2019

L’antecedent immediat que cal cercar a la història per trobar un òrgan semblant és el Gran i General Consell Malgrat que aquest no tenia rang de corts si bé n’exercia d’algunes funcions. El Parlament Balear neix amb la categoría de l’autonomia el 1983.

D’acord amb l’article 12 del títol IV de la Llei 8/1986, de 26 de novembre, electoral de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears, el Parlament de les Illes Balears està compost per 59 diputats, elegits en les quatre circumscripcions insulars. Les atribucions d’escons en les diferents circumscripcions insulars és la següent

  • illa de Formentera: 1 diputat
  • Illa d’Eivissa: 12 diputats
  • Illa de Mallorca: 33 diputats
  • Illa de Menorca: 13 diputats

Font: wikipedia

Parlament de Catalunya

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 20 de desembre de 2020

El Parlament de Catalunya és l’òrgan legislatiu de la Generalitat de Catalunya. És una de les institucions que formen la Generalitat de Catalunya, juntament amb la Presidència de la Generalitat de Catalunya, el Consell Executiu o Govern, el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya.

L’article 55 de l’Estatut de Catalunya de 2006 defineix el Parlament com aquell que

  • Representa el poble de Catalunya.
  • Exerceix la potestat legislativa, aprova el Pressupost de la Generalitat de Catalunya i controla i impulsa l’acció política i de govern.
  • El Parlament és inviolable.
  • La seva composició ha de ser d’entre 100 i 150 diputats, actualment està format per 135 diputats, que s’elegeixen per sufragi universal.

Les seves sessions són dutes a terme al Palau del Parlament al parc de la Ciutadella de Barcelona

Els primers antecedents es remunten al segle XI. El Parlament actual es va restablir l’any 1980

Establertes el 1283, segons Thomas Bisson, les Corts catalanes han estat considerades pels historiadors el veritable model d’un parlament medieval. Així, l’historiador del constitucionalisme anglès Charles Howard McIlwain va escriure: “en la Definició d’organització i regularitat de procediment, ni el parlament anglès ni els estats francesos es poden comparar amb les Corts de Catalunya” del segle XIV

Els primers antecedents de la institució parlamentària catalana es remunten al segle XI, amb les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal. Durant el regnat de Jaume I, la Cort Comtal es transformà en les Corts Generals de Catalunya, institució que es consolidà en regnats posteriors. Les Corts Generals tenien tres braços: el braç militar, que reunia els representants de la noblesa; el braç eclesiàstic, amb els representants de la jerarquia religiosa, i el braç reial, amb els representants dels municipis. Cal dir que sectors molt amplis de la població no hi eren representats.

Al segle XIV, de les Corts Generals sorgeix un organisme permanent, la Diputació del General o Generalitat. Durant els segles XVI i XVII, aquesta institució va actuar com a govern de Catalunya, defensant el sistema constitucional davant dels monarques de la Casa d’Àustria, que governaven des de Madrid.

Al segle XVIII, després de la Guerra de Successió, el Decret de Nova Planta va abolir qualsevol institució catalana d’autogovern.

 

 

Font: wikipedia

Mare de Déu de Lluc

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Ls Corts – 20 de desembre de 2020

La Mare de Déu de Lluc és la patrona de l’illa de Mallorca. Per molts historiadors i religiosos, és la patrona de l’arxipèlag Balear. És una de les verges morenetes del catolicisme i es troba dins la basílica del monestir de Lluc a Escorca.

És una imatge medieval de 61 cm de llargària.

Una de les primeres referències sobre la llegenda hagiogràfica de la troballa de la Mare de Déu de Lluc la trobam en el prevere Rafel Busquets, autor del Llibre de la invenció i miracles de la prodigiosa figura de Nostra Senyora de Lluc, publicat l’any 1684, obra en la que el prevere conta una versió primerenca de la tradició de la Trobada de la imatge de la Mare de Déu de Lluc

El 10 d’agost de 1883 es coronà la verge de Lluc, i gràcies a aquest acte, el 1884 se restaurà la imatge.

En 1908 el bisbe mallorquí Pere J. Campins celebrà el vint-i-cinquè aniversari de la coronació de la verge al monestir de Lluc. Campins fou un gran devot a aquesta verge, per això i davant l’església del monestir, trobam l’estàtua agenollat del bisbe, mirant cap a l’entrada del recinte religiós i amb les mans en oració. L’escultura data de 1920.

Es creà una fundació que duu el nom de Fundació Santuari de Lluc, que conjugà en els seus estatus a les principals institucions religioses i civils de l’illa.

A la Verge de Lluc se l’anomena afectuosament a les Balears “La Moreneta”. Hi ha altres verges negres conegudes d’aquesta manera, com la Mare de Déu de Montserrat (Patrona de Catalunya) o la Mare de Déu de la Candelera a Tenerife (Patrona de les illes Canàries).

Font: wikipedia