Corts Valencianes

Josep Juanbaró, info@sdrca – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 16 de desembre de 2020

Les Corts o Corts Valencianes (oficialment amb Les dues denominacions) és el registre legislatiu de la Generalitat Valenciana i, per tant, de la Comunitat Valenciana. Representa el poble valencià a través dels seus parlamentaris elegits per la via de sufragi universal directe, lliure i secret

Tenen com a seu Palau de Benicarló (o Palau dels Borja), a la ciutat de València, però és podin reunir qualsevol punt de l’territori valencià.

La denominació Corts Valencianes s’origina en la voluntat de la recuperació de la denominació històrica, però el sistema de representació, competències i funcionament no són similars a les de les Corts Valencianes de l’Antic Règim, que representaven els tres braços (eclesiàstic, militar (noblesa ) i real).

L’Estatut d’Autonomia esmenta fonamentalment les Corts Valencianes en el seu segon capítol, títol III, encara que també hi ha referències a altres articles. L’Estatut simplement indica la composició de les Corts, les seves funcions, els principis bàsics de sistema electoral, i fa un esbós general de l’Estatut dels Diputats.

De les lleis que desenvolupen l’Estatut, el Reglament de les Corts Valencianes regula l’organització i el funcionament de les Corts. El primer Reglament de les Corts es va aprovar en l’etapa transitòria, i des d’aquest moment el reglament s’ha modificat en diverses ocasions, sent el Reglament actual de el 18 de desembre del 2006.

Segons l’Estatut les Corts Valencianes es componen d’un nombre no inferior a 99 diputats (la Llei Electoral valenciana fixa aquest nombre a 99 diputats).

La província és la circumscripció electoral. En la VI legislatura van correspondre 35 diputats per la circumscripció d’Alacant, 24 diputats per la de Castelló i 40 diputats per la de València.

L’Estatut d’Autonomia també estableix que per poder obtenir un escó, els candidats han de formar part d’una llista que superi, en nombre de vots, l’exigit per la Llei Electoral valenciana (5% de l’total de vots emesos en tota la Comunitat) . Això ha deixat fora del marc parlamentari valencià a algunes formacions que s’han quedat fregant aquest límit. Per a les llistes que superen el 5%, el sistema que s’utilitza és el sistema D’Hondt.

Font: wikipedia

Mare de Déu del Pilar

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de desembre de 2020

La Mare de Déu del Pilar és una Mare de Déu catòlica, patrona de la Hispanitat, venerada a la Basílica del Pilar de Saragossa a la qual dóna nom. La seva onomàstica se celebra el 12 d’octubre

Diu la llegenda que la Verge Maria, que llavors vivia a Jerusalem, l’any 40 es va aparèixer a Saragossa a l’apòstol Jaume, encoratjant-lo en la seva predicació; s’aparegué sobre un pilar de pedra, que quedà com a testimoni del miracle i es conservà des de llavors a l’església que s’aixecà en honor de la Mare de Déu, actual basílica

El santuari dedicat a la Verge del Pilar a Saragossa és un dels més famosos santuaris d’Espanya i és considerat com la més antiga església de Maria en el cristianisme.

L’actual església és un edifici de proporcions gegantines amb una gran cúpula central, va ser construït el 1681 a partir d’un disseny de Francisco Herrera el jove. L’edifici fou decorat per artistes famosos amb pintures i decoracions de marbre, bronze i plata. Dins la Santa Capella, hi ha la petita estàtua de fusta de la Verge vestida d’ornaments preciosos en una columna d’alabastre. Tradicionalment, en honor de la Mare de Déu del Pilar se celebren grans festivals de l’11 al 18 d’octubre (també a Barcelona).

Miguel Juan Pellicer l’any 1640 i per una suposada intercessió de la Verge va recuperar la seva cama que havia estat amputada dos anys abans

Font: wikipedia

 

Ramon Llull

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 15 de desembre de 2020

Ramon Llull (Palma, 1232 – Tunis, 1316) va ser un escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner mallorquí del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab

Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques

Ramon Llull havia estat un cortesà de vida mundana fins que va realitzar una transformació religiosa quan tenia trenta anys, a partir de la qual dedicà la seva vida al proselitisme cristià, especialment entre jueus i musulmans, i a incorporar els poders polítics i religiosos cristians en un pla missioner destinat a la conversió dels no cristians. La seva estratègia per millorar els resultats dels mètodes tradicionals d’evangelització basats en l’autoritat dels textos sagrats el va portar a difondre el seu pensament mitjançant l’escriptura, l’ensenyament, la disputa amb autoritats teològiques, la petició a papes i reis o la fundació de centres de formació missionera. Per assolir els seus propòsits dedicà gran part de la seva vida a viatjar, per difondre el seu missatge i posar-lo a prova

Llull creà un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d’altres religions. L’ambició del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l’enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva i de llengua, d’acord amb les característiques del destinatari

D’aquesta extensa producció literària es conserven 260 obres, d’entre les quals, literàriament, es poden destacar el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l’orde de cavalleria, el Romanç d’Evast e Blaquerna, el Llibre de Santa Maria, el Llibre de meravelles, lo Desconhort, l’Arbre de ciència, l’Arbre de filosofia d’amor, el Cant de Ramon o el Llibre de les bèsties

El llegat de Ramon Llull va ser un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominat lul·lisme, que estimularen la seva exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià, els quals, a més d’atacar-lo pel contingut de la seva obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l’alquímia o la càbala. Aquesta confrontació ha distorsionat la percepció popular de la seva personalitat real i ha afectat negativament el seu procés de canonització. Actualment és, eclesiàsticament, servent de Déu, encara que popularment sigui considerat i titulat com a beat

Font: wikipedia

Manresa

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – 14 de desembre de 2020

Manresa és una ciutat catalana de 77.714 habitants (2019) amb una superfície de 41,66 km². Manresa és la capital espiritual de Catalunya. Aquesta ciutat domina el medi natural i construït del seu entorn. Osona, el Berguedà, el Solsonès, l’Anoia, la Cerdanya són comarques del seu entorn vinculades al Bages, capital Manresa. L’àrea d’influència la descriu el diari Regió7 amb els seus continguts. Aquesta ciutat, gràcies a què pertany a la província de Barcelona, ha assumit la capitalitat de Catalunya (2019)

Manresa ha estat dominada per la geografia del terreny. No hi havia fins el 1974 una carretera pròpiament dita que l’acostés a la ciutat de Barcelona. Només hi havia els enllaços de Collbató i Can Massana per arribar a la N II de Lleida a Barcelona. Aquest cop mitjançat l’enllaç d’Olesa de Montserrat. Més recentment es va construir una autopista de muntanya que va més enllà de Manresa, per accedir finalment al Túnel del Cadí i així arribar a Puigcerdà. Una gran infraestructura viària és l’Eix Transversal que uneix Manresa amb Lleida i Girona. Totes aquestes vies han donat molta importància a la ciutat

Cardener i Llobregat són rius que passen pel terme, que aigües avall s’ajunten prop de Sant Vicenç de Castellet. Se sol relacionar Manresa amb la muntanya de Montserrat, del terme de Monistrol de Montserrat (el Bages). Manresa és dipositària de dues línies de trens, Ferrocarrils Catalans i Renfe. La línia dels Catalans és de via estreta i la de Renfe, que arriba a Cervera (la Segarra), és d’amplada espanyola. La línia dels Catalans es va construir sobretot pel transport de minerals (potassa del Bages i carbó del Berguedà)

Una entitat molt important de Manresa és encara l’Escola de Mines perquè abraçava totes les explotacions mineres. Aquesta Escola ha estat molt important per a bastir de centres universitaris a  aquesta capital. Manresa és una ciutat en què no hi falta de res, tal com un Conservatori de música, havent estat sempre preparada a l’hora d’assumir nous reptes

La ciutat també destaca pel seu conjunt medieval, amb els ponts damunt el riu Cardener i la seva catedral d’estil gòtic. A més, en aquesta ciutat també es troben esglésies d’estil barroc, així com interessants edificacions modernistes.

El topònim Manresa és arreu del món gràcies a la Companyia de Jesús, fundada per sant Ignasi de Loyola (1491-1556). Sant Ignasi, després de militar, es va refugiar a la Cova (1522-1523) per escriure els seus Exercicis Espirituals

 

Palma

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 14 de desembre de 2020

Palma és una ciutat de 208,63 km2 situada a l’illa de Mallorca, capital de les illes Balears. Fins fa poc anomenada Palma de Mallorca per raons toponímiques. No hi ha cap altra Palma a Espanya que arribi a tenir els seus 409.578 habitants. Actualment constitueix un notable centre econòmic i cultural a nivell insular i autonòmic.

Palma tingué un distintiu propi amb la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis de Catalunya i Balears, fundada a Barcelona 1904. Fins relativament poc no havia visitat Palma, però vaig dedicar-hi temps per tal de preparar una sèrie de cursos. D’aquestes visites hi vaig trobar un ambient diferent al que vaig gaudir a València, molt similar al de Barcelona. Aquestes diferències es poden explicar per consideracions pròpies de la insularitat dels seus habitants

Palma va veure néixer Ramon Llull (1232-1316), el gran escriptor, filòsof, místic, teòleg, professor i missioner del segle XIII. És conegut per la seva extensa obra escrita, redactada en català, occità, llatí i àrab. Destaca per la seva producció literària en llengua catalana i és considerat el primer autor a fer servir una llengua vulgar per escriure obres científiques.

Llull creà un sistema filosòfic que denominà Ars, que integrava en un tot coherent la religió, la filosofia, la ciència, la moral i l’ordre social, a partir d’un sistema de verificacions mecàniques comprensibles i transmissibles que havien de demostrar la superioritat del cristianisme i facilitar així la conversió dels practicants d’altres religions. L’ambició del programa lul·lià és una de les causes de la seva ingent producció escrita i de l’enciclopedisme del seu abast, atès que el seu sistema havia de ser verificable en qualsevol àmbit del coneixement humà i havia de poder ser comunicat en graus distints de complexitat expressiva i de llengua, d’acord amb les característiques del destinatari.

D’aquesta extensa producció literària es conserven 260 obres, d’entre les quals, literàriament, es poden destacar el Llibre de contemplació en Déu, el Llibre de l’orde de cavalleria, el Romanç d’Evast e Blaquerna, el Llibre de Santa Maria, el Llibre de meravelles, lo Desconhort, l’Arbre de ciència, l’Arbre de filosofia d’amor, el Cant de Ramon o el Llibre de les bèsties.

El llegat de Ramon Llull va ser un corrent filosòfic i religiós de partidaris denominat lul·lisme, que estimularen la seva exaltació fins a la llegenda. Llull també va tenir adversaris, especialment entre els dominics, que crearen un corrent antilul·lià, els quals, a més d’atacar-lo pel contingut de la seva obra, li atribuïren posicions heterodoxes a partir de textos falsament lul·lians sobre l’alquímia o la càbala. Aquesta confrontació ha distorsionat la percepció popular de la seva personalitat real i ha afectat negativament el seu procés de canonització. Actualment és, eclesiàsticament, servent de Déu, encara que popularment sigui considerat i titulat com a beat.

Font: wikipedia

 

València

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de desembre de 2020

València és una gran ciutat d’uns 134,85 km2. El cens de 2019 diu que hi viuen unes 794.288 persones. València és Cap i Casal de la Comunitat Valenciana (1982) amb una àrea metropolitana d’uns 1,5 milions d’habitants. Sempre havia estat la capital de l’Horta, però durant l’any 1989 aquesta comarca es va disgregar en 3 Hortes (Nord, Oest, Sud) més la ciutat de València

València és un Port internacionalment molt important, és el primer Port d’Espanya per marcaderies. El riu Túria passa molt a prop de València. En molts aspectes s’assembla molt a Barcelona, les dues ciutats són les principals de la Catalanofonia. He viatjat sovint a València, la qual cosa m’ha fet veure que es parla més valencià a València que no pas català a Barcelona. Aquesta afirmació ha estat avalada per persones que han viscut durant temps en aquesta capital

A uns 10 quilòmetres al sud de la ciutat es troba l’Albufera de València, la qual és propietat de l’Ajuntament de València des de l’any 1911 quan la va comprar a la Corona d’Espanya. L’Albufera és un dels llacs més grans d’Espanya, ja que té prop de 2.100 hectàrees de superfície, a les quals cal afegir una extensió de 14.100 hectàrees de marjal dedicades al cultiu de l’arròs. Pel seu valor cultural, històric i ecològic, aquest paratge natural va ser el primer parc natural que va declarar la Generalitat Valenciana, l’any 1986.

València és com Barcelona el gran mercat de tota la Comunitat Valenciana (el 84% de la població activa ocupada pertany al sector serveis) tot i que manté persones ocupades a la indústria (5,5%). Les activitats agràries conserven un 1,9% de les persones actives

El seu centre històric és un dels més extensos d’Espanya, amb aproximadament 169 hectàrees, i gràcies al seu patrimoni històric i monumental i els seus diversos espais escènics i culturals és una de les ciutats amb més afluència de turisme nacional i internacional del conjunt del país.

Entre els seus monuments més representatius es troben el Micalet, la Seu, les Torres de Serrans i de Quart, la Llotja de la Seda, declarada com Patrimoni de la Humanitat per la Unesco el 1996, i la Ciutat de les Arts i les Ciències. També cal destacar que el Museu de Belles Arts de València és el museu pictòric més important del territori valencià, i per la seua rellevància és un dels primers d’Espanya; igual que l’Institut Valencià d’Art Modern (IVAM), el qual té per objectiu investigar i difondre l’art del segle xx.

Per la seua llarga història, aquesta és una ciutat amb innombrables festes i tradicions, entre les quals destaquen les Falles, que van ser declarades festes d’interés turístic internacional el 25 de gener de 1965, i el Tribunal de les Aigües, declarat l’any 2009 com Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

A més d’açò, València ha estat escenari de diversos esdeveniments mundials, que han contribuït a configurar la ciutat i donar-li projecció internacional, com han estat l’Exposició Regional de 1909, la 32a i la 33a Copa Amèrica de vela, el Gran Premi d’Europa de Fórmula 1, l’Open 500 de tennis, el Global Champions Tour d’Hípica, així com la Marató de València i la Mitja Marató, aquesta darrera ostenta els rècords del món de la prova en dones des de l’any 2017 i en homes l’any 2018.

Font: wikipedia

 

 

 

Barcelona

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 13 de desembre de 2020

Barcelona és l’antiga Barcino romana aïllada per Collserola, no li van donar massa importància. El municipi de Barcelona té 101,35 km2. La seva superfície rau entre Collserola i les platges de la Mar Mediterrània. La seva població és d’uns 1,6 milions de persones, amb un continu declivi des de fa uns quants anys. Moltes persones emigren cap a comarques veïnes per culpa dels preus del lloguer i de l’habitatge. El lloguer mitjà d’un pis a Barcelona és d’un 1.720€ (2020), la qual cosa posa de manisfest que els ingressos d’una família no permeten gaire alegries

L’actual municipi de Barcelona se sustenta per la incorporació de fa al voltant d’un segle de totes les localitats veïnes (1897-1921) dins la plana que va del Collserola i les platges. Els municpis absorbits foren les Corts de Sarrià, Gràcia, Horta, Sant Andreu del Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sant Martí de Provençals, Santa Maria de Sants, Sarrià, i Vallvidrera. Barcelona pertany al Consell Comarcal del Barcelonès (Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Sant Adrià de Besòs, i Badalona). Aquest Consell s’ha tornat a posar en marxa fa poc (2020)

Hi ha un soroll de fons de fa molt de temps perquè Barcelona absorbeixi tots els municipis de l’Àrea Meropolitana. Fa anys que sento aquest soroll per la qual cosa respiro una mica més tranquil. Estic oposat radicalment a aquesta regió metropolitana. Tot plegat és un peix que es mossega la cua. Com més veïns de Barcelona es facin veïns de localitats metropolitanes, més necessària l’ampliació de molts serveis com ara el transport, que es va millorant així que es pot

Sóc contrari a tota formació de suburbis al voltant de Barcelona. Aquests  pobles i viles de l’extraradi haurien de ser gestionades pels seus propis Consells comarcals perquè per això hi són. S’ha de tancar l’aixeta emigratòria de Barcelona. Cal fer públics els plans urbanístics que necesiten aquestes localitats del Baix Llobregat, Barcelona, Maresme, Vallès Occidental, i Vallès Oriental

 

Catalanofonia

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de desembre de 2020

Jaume I el Conqueridor (Montpeller, 1208 – Alzira, 1276) continua essent la principal figura política que ha donat la Corona d’Aragó fins l’actualitat. Tal com diu el nom amb què és conegut va recuperar terres ocupades per sarraïns. Va fundar els regnes de Mallorca i de València. Va ocupar Múrcia que va regalar al seu sogre Alfons X el Savi. Es veu en aquest fet la bona relació amb Castella

El problema de conquerir terres no era en aquells temps un problema militar sinó de disposar de persones que vulguessin colonitzar les terres ocupades. Aquest fet s’expressa molt bé en la colonització de València on fou ocupada per aragonesos (terres interiors) i catalans (terres litorals). Aquesta situació encara té sentit avui dia

No sé qui es va inventar l’expressió Països Catalans perquè és notablement ofendosa a les orelles. Mai han existit els països catalans si no els subscribim a Catalunya, amb les notables diferències entre comarques. Els únics que s’han adscrit a aquesta denominació són els rossellonesos perquè s’autonomenen “pays catalan”. En francès, país no té cap connotació política, és com anomenen un territori determinat. A França es parla més de regions

El Diccionari normatiu valencià tés una accepció de país molt similar a la francesa. Així país, a més de ser una unitat política, és contrada o terra. Aquest és l’ús que en terres catalanes fan de país com ara: “aquest país és dur de treballar”, “en aquest país no hi plou prou”, o “en aquest país parlem en català”

Jaume I d’Aragó va néixer al Llenguadoc-Rosselló. Poc temps va durar la unitat política de la Catalunya espanyola amb la Catalunya francesa. El Rosselló ha estat sempre molt unit al sud-est de França, però també formà part del Regne de Mallorca

Essent fidel amb el diàleg mantingut amb una noia valenciana, va quedar clar que València no forma part d’uns hipotètics països catalans sinó d’unes terres catalanòfones. Així pensant amb la francofonia, podem establir que hi ha un mapa anomenat catalanofonia

Un altre font de batalla continua essent la denominació més popular de la Comunitat valenciana. L’escriptor valencià Joan Fuster Ortells (1922-1992) va proposar el nom de País valencià, però que mai ha rebut una inequívoca salutació de tots valencians. Un poble ha de tenir una única denominació. No crec que sigui massa revolucionari anomenar aquest poble segons València, de la mateixa manera que hi ha la ciutat de València i la província de València. S’entén segons el context. Tanmateix, la denominació oficial és Comunitat valenciana

Un altre nyap que hi ha és com denominar les comarques catalanòfones de l’Aragó. Sempre sembla coherent que Catalunya es vulgui presentar com la font de conflictes. Per què no es deixa que cadascú triï ? Segons Catalunya aquestes són les comarques de Ponent quan són les comarques orientals de l’Aragó. Catalunya sempre vol manar, però sembla que no ho vulgui quan posa pals a les rodes a altres entitats polítiques. Crea problemes innecessaris. Potser Catalunya vol viure al marge de la catalanofonia ?

 

Independentisme

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 12 de desembre de 2020

Vaig gaudir l’oportunitat de poder treballar a tota màquina durant quatre mesos sencers en un laboratori francès. Era la meva única oportunitat d’acabar la part experimental de la meva tesi. L’ajudant del cap em va ajudar en tot allò que necessitava. El cap em va fer bascular pocs dies després d’haver arribat perquè volia que abandonés la meva feina en el seu benefici directe.

Jo tenia la decisió feta, només calia que articulés una frase que no li fes mal. Vaig buscar-me un lloc tranquil, fora del laboratori. No va passar res que m’impedís continuar bé la meva feina. Al marxar em va donar una molt bona carta de presentació. Aquesta carta em va fer molt de servei per aconseguir una bona feina del meu ram

L’únic que em va mosquejar fou l’últim paràgraf on s’esplaiava describint la meva catalanitat. És estranya aquesta animadversió d’un home que estiuja a la Costa Brava. De fet, no és cap sorpresa perquè en cap dels 20 països que he visitat he trobat bones paraules de Catalunya

Un cop a la feina que posteriorment vaig trobar, vaig fer el que feia normalment, escriure en català. Renoi, em van acusar d’independentista només pel fet d’escriure en català. Vaig frenar els ànims com vaig poder. El català parlat era universal a tota l’empresa. He trobat una explicació respecte aquesta paradoxa. Un dels autors del Diccionari català-valencià-balear acusa Pompeu Fabra de fer un ús partidista del català, concretament encarat cap a l’independentisme

Així que vaig néixer tothom em parlava en català, el vaig aprendre a escriure a base de llegir premsa escrita en català. Mai no sabia que escriure en català fos independentista, però aquesta tendència és reportada de fa més d’un segle

Per altra banda, molts identifiquen el català amb nissagues catalanes, però jo no formo part de cap nissaga. Sembla ser que els catalans de nissaga volen el català per ells mateixos, àmbit restringit.  Sembla ser que els altres catalans volen manifestar-se  en favor de una major universalitat de la llengua, àmbit ample. Si es desactivés aquesta troca, el català-valenciá-balear es podria desenvolupar sense problemes

Tràmits

Josep Juanbaró, info@sdrca.barcelona – SDRCA, Assoc. – Les Corts – 11 de desembre de 2020

Hi ha cos que no canvien en el temps. Una d’aquestes és fer tràmits a través d’oficines públiques d’atenció al que tributa. Quan he de fer una gestió a través de les Administracions públiques, se m’encongeix el cervell perquè no sé quant de temps hi hauré d’aplicar

Ahir per exemple vaig anar a demanar cita prèvia a unes instal·lacions de nivell de tot Espanya. No vaig poder entrar perquè l’home de seguretat em va donar uns telèfons on trucar. La comunicació es tallava pocs segons després. Vaig provar de fer-ho telemàticament, però els títols dels enllaços no eren fàcils de triar. Finalment ho va fer la nostra assessoria, que és el volen: nul contacte amb el ciutadà

Aquestes coses es donen normalment en qualsevol nivell territorial: espanyol, català, municipal. Encara no ens hem desempellegat del famós: “vuelva usted mañana”, la qual cosa és penosa sota el meu punt de vista

A nivell internacional tinc un parell d’anècdotes. Jo volia anar als Estats Units per fer-hi un doctorat. M’exigien les notes dels dos exàmens. En un moment dels exàmens (abans o després) s’havia d’escriure l’adreça de la universitat, que feia el cas. Mai van rebre les notes si no fos perquè així ho vaig saber. Vaig enviar-hi un telegrama, però em van dir que ho tornés a provar durant el curs següent

Jo ho vaig deixar córrer perquè vaig veure que les coses anaven com aquí: l’atzar manava. Posteriorment, el Govern francès em va concedir una beca. Tot oli en un llum, no va fallar absolutament res. Bingo…! Hi ha països que funcionen bé, però d’altres no.